Vestigios pictóricos del pasado rural

El pintor Julien Dupré fue reconocido en el siglo XIX por sus representaciones de la mujer rural francesa. Las obras de Dupré son inusuales en varios aspectos. Muestran un lugar y un tiempo donde todavía no existía claramente distinción entre hogar y trabajo: el mundo rural; a pesar del código civil napoleónico que ya influyó en la vida urbana para crear el papel de ama de casa confinada entre cuatro paredes. El código civil napoleónico, luego copiado por los españoles, es la herencia del derecho romano y el patriarcado que tanto gusta al poder y que fue recuperado por el absolutismo y después por el liberalismo. El mundo rural, perdido en el tiempo, seguía su propio derecho consuetudinario, de usos y costumbres, donde en su construcción intervenía toda la comunidad en asamblea.

Seguir leyendo Vestigios pictóricos del pasado rural

Perdedores y ganadores

Guardias de asalto y guardia civil posando con algunos sospechosos de haber participado en la sublevación de Casas Viejas (1933)

Guardias de asalto y guardia civil posando con algunos sospechosos de haber participado en la sublevación de Casas Viejas (1933)

Un artículo de Félix Rodrigo Mora publicado en mi perfil de una red social ha recibido un comentario que merece una respuesta en mi blog. El artículo es el siguiente: La Ética y la Revolución

Y el comentario dice así:

"Es muy posible que no estemos preparados….pero hay otro hecho que creo hay que mencionar…la lucha contra el fascismo en España fracasó, los que lucharon y no murieron no pudieron volver ni se les reconoció su merito…entonces ¿arrastramos en el subconsciente la derrota? es este antecedente culpable de la apatía social? ¿ se están cociendo cosas que no tenga que ver con pegar tiros?" (Richi)

Mi respuesta:

Seguir leyendo Perdedores y ganadores

L’autogovern dels pobles i els costums

Un aspecte que es fa palpable quan estudies la Catalunya medieval és la clara fragmentació del poder: el poder popular, el poder senyorial (laic i eclesiàstic) i el poder reial o comtal, en contrast amb el que es dona després del sorgiment dels règims liberals on el poder popular no és reconegut i és substituït per un únic poder que diu representar al poble.

Seguir leyendo L’autogovern dels pobles i els costums

El refranyer perdut

Els refranys són sentències breus de la saviesa popular en temps que la tradició oral era l’eina per transmetre el coneixement de generació a generació i que en algun punt de la història van ser plasmats en un mitjà escrit. Conèixer-los és una forma més d’intentar comprendre com pensaven els nostres avantpassats, també és important per apreciar els conflictes que es van donar entre diferents grups socials o partidaris de diferents ideologies.

Seguir leyendo El refranyer perdut

A toc de campana

El que queda del castell de València d’Àneu. Imatge presa el juny d’aquest any un dia molt plujós. Segons conversa amb el sagristà de l’església de Sant Andreu de Valencia d’Àneu, a l’esplanada des de la qual es va fer aquesta fotografia es reunien en assemblea tots els veïns de les Valls d’Àneu, és el que es denominava la Bassa Morta.

Que hi va haver terres comunals a Catalunya des de l’Edat Mitjana és una afirmació que avui ningú en el seu sa judici podria posar en dubte. Com ja vam veure en un anterior article han arribat fins als nostres dies innombrables documents que posen de manifest els litigis en defensa del comunal entre les comunitats rurals i els senyors jurisdiccionals. S’han donat episodis no només contra els senyors, també contra individus de la comunitat que es van apropiar de terres que eren comunals.  Aquesta apropiació s’aconseguia normalment gràcies al suport que aconseguien de la Intendència i la Reial Audiència de Barcelona mitjançant bans que imposaven penes a aquells que fessin ús del dret immemorial d’empriu que tenien els veïns sobre aquestes terres. Seguir leyendo A toc de campana

La defensa dels béns comunals a Catalunya

Durant molt de temps el discurs acadèmic que ens havia arribat sobre la societat rural a Catalunya des de l’Edat Mitjana es reduïa a la idea d’un individualisme agrari etern, primer en la forma dels anomenats «franc alous», posteriorment amb la Catalunya dels masos, on no semblaven tenir cabuda els béns comunals. Aquesta idea sembla que va sorgir pel poc comunal que va ser desamortitzat en contrast amb les desamortitzacions més importants en altres territoris de la península ibèrica, donant a entendre que el comunal va ser l’excepció a Catalunya i que la norma va ser la propietat individual. Un altre aspecte del qual hi ha pocs estudis és el de l’existència del govern local per assemblees veïnals a Catalunya. En aquells llocs on va existir el comunal s’han donat aquestes formes de govern, per exemple els antics consells oberts dels pobles de Castella i comunitats del nord de la península ibèrica tenien entre les seves responsabilitats l’establiment de les normes sobre els béns comunals que havien de respectar tots els membres de la comunitat. De fet el comunal és conseqüència de les societats on l’esperit de comunitat és forta, on hi ha la ajuda mútua com a element sustentador del grup familiar i veïnal. Seguir leyendo La defensa dels béns comunals a Catalunya

El discurso historiográfico

Algunos de los que divulgan la historia de la humanidad, especialmente cuando tratan de la Edad Media en adelante, muestran un profundo desprecio por las clases populares, hablan muy de pasada de los bienes comunales y de la ayuda mutua de las comunidades rurales – si es que se dignan a mencionar algo – y no se pronuncian ante el cercamiento de tierras comunales y otras medidas privatizadoras como la desamortización del XIX. Para ellos las protestas y sublevaciones del pueblo responden a un espíritu reaccionario que está en contra de ese mito del progreso que nos han grabado a fuego en nuestras mentes. Realmente no son divulgadores de la historia popular, sino de la historia de la élite, a la cual veneran en la sombra y se unen a ella en cuerpo y espíritu para dirigir a las masas mediante cantos de sirena con el fin de integrarlos en su sistema. Seguir leyendo El discurso historiográfico

Un estudi encara pendent sobre els pobles catalans

Setembre: un home i una dona veremant al calendari de la portada romànica de Ripoll
Setembre: un home i una dona veremant al calendari de la portada romànica de Ripoll

El 1974 el filòsof basc Xabier Zubiri va donar una conferència sobre les tres dimensions de l’ésser humà. La seva tesi desenvolupava que l’ésser humà és individual, social i històric. Les dues primeres dimensions estan clarament influenciades per la història, pel que pot dir-se que l’ésser humà  és un animal històric, que com afirma la medievalista Régine Pernoud: «el lloc que ocupa en el temps és tan important per a l’ésser humà com el que ocupa en l’espai, i aquesta curiositat natural que tothom sent respecte els seus orígens, la seva família, els seus pares, i fins i tot els seus avantpassats, és tan legítima, tan justificada com la del metge que interroga el seu pacient no només sobre les malalties de la infància, sinó també sobre les condicions de vida i de mort dels seus pares». Seguir leyendo Un estudi encara pendent sobre els pobles catalans

Una Paradoja Aquí Y Ahora