Archivo de agosto 2014

Jordi Pujol

 

Després de varis mesos de treball està més a prop el final del document sobre el meu primer estudi del comú català, ara mateix he tancat el bloc del segle XVIII i em disposo a iniciar la part final sobre el segle XIX i alguna petita menció als principis del segle XX. A hores d'ara he pogut constatar en la meva pròpia terra que no es pot esperar res de bo de les institucions, contaminades per la doctrina de l’interès particular i pel menyspreu al valor de servir. Quan la doctrina liberal al·legava que buscava alliberar-se de les servituds es pot estar d'acord si es confon servitud amb esclavitud, però res més lluny de la realitat, la servitud és un pacte entre iguals com destaca la medievalista Regine Pernoud. Les servituds a les que s'estaven enfrontant els liberals eren les obligacions que tenien tots els veïns amb els seus iguals per assegurar el dret de subsistència de tots els integrants de la comunitat, per exemple a Catalunya existia la servitud predial del “redall”, que en altres llocs es va anomenar “derrota de mieses” o “espigueo” , que era el dret de segones herbes que tenien tots els veïns per portar el seu bestiar als camps de particulars quan aquests havien recollit la seva collita. Els grans propietaris persuadits per les idees individualistes il·lustrades de l'interès particular es van negar a servir a la comunitat i als segles XVIII i XIX es produeixen els grans tancaments de terra que destrueixen la societat comunal i la substitueixen pel règim liberal en el pla local i el parlamentarisme partitocràtic burgès, els intents desesperats de les comunitats rurals per preservar el comunal van ser en va ja que el poder va posar tota la carn a la graella i no va tenir cap contemplació davant els que van intentar resistir. Les institucions existents en l'actualitat són hereves del liberalisme, siguin governades per partits d'esquerres o dretes, i encara que afirmen que estan per servir al poble això no és possible donat que l'existència de l'actual règim és fruit d'aquells que van aniquilar les solidaritats camperoles i els usos comunals, d'aquells que van rebutjar les pràctiques de servei desinteressat als iguals com el “redall”. Avui aquesta ideologia de l'interès particular ha corromput no només als dirigents sinó a la immensa majoria dels ciutadans, per això una millora del sistema només es pot assolir des d'una revolució integral amb fonaments axiològics, és a dir que doni màxima prioritat als valors humans. No hi ha cap garantia que aquesta revolució es produeixi i la seva manifestació només serà possible des del treball conscient d'alguns dels integrants de les futures generacions.

 

http://es.wikipedia.org/wiki/Derrota_de_mieses

Comments No Hay Comentarios »