– Portada Presentació Xerrada El Comú Català –

"Independència sense Estat? Jornades de reflexió, formació i debat" (28-30 novembre). Jornades organitzades per la plataforma pel NO-SÍ, sobre la situació política i social a Catalunya el 2014. Celebrades el darrer cap de setmana de novembre.
web amb el manifest i informació relacionada: www.no-si.cat
Xerrades de: Felix Rodrigo, David Algarra, Blai Dalmau, Alex Alfaro, Gorka Pinillos i Laia Vidal.
Debat amb el públic en tots els actes.

Seguir leyendo ÀUDIOS: JORNADES PLATAFORMA NO-SÍ SOBRE INDEPENDENCIA DE CATALUNYA →

Independència sense Estat?
Jornades de reflexió, formació i debat

28-30 de novembre

més informació: www.no-si.cat

– Pintura de Lluis Rigalt i Farriols (Barcelona, 1814 – 1894) – 

"És possible i desitjable viure sense Estat?” És l'hora de fer una política del poble i per al poble, una política arrelada a les places, com en la mobilització del 15M de 2011, però ara plantejant-nos seriosament l'esmentada pregunta. És l'hora de pensar profundament sobre quina humanitat volem i feinejar honestament per fer-la possible des d'aquí i des d'ara!" (fragment del manifest pel No-Si)

Molts dels que coneixem una mica la història popular de Catalunya no ens reconeixem en el seu actual model econòmic i polític, hereu del que va esdevenir a partir dels fets de l'11 de setembre de 1714. L'actual població catalana, desarrelada del seu passat popular, deu més el seu tarannà a l'absolutisme borbònic i el liberalisme centralista espanyol, fruit de les Corts de Cadis, que a les seves autèntiques arrels: el seu amor extrem per la llibertat com ha demostrat al llarg de la seva història, arrels que l'oligarquia catalana, alineada en lo essencial amb l'Estat espanyol, no fa més que ignorar i ocultar.

Seguir leyendo Manifest pel No-Sí →

Després de varis mesos de treball està més a prop el final del document sobre el meu primer estudi del comú català, ara mateix he tancat el bloc del segle XVIII i em disposo a iniciar la part final sobre el segle XIX i alguna petita menció als principis del segle XX. A hores d'ara he pogut constatar en la meva pròpia terra que no es pot esperar res de bo de les institucions, contaminades per la doctrina de l’interès particular i pel menyspreu al valor de servir. Quan la doctrina liberal al·legava que buscava alliberar-se de les servituds es pot estar d'acord si es confon servitud amb esclavitud, però res més lluny de la realitat, la servitud és un pacte entre iguals com destaca la medievalista Regine Pernoud. Les servituds a les que s'estaven enfrontant els liberals eren les obligacions que tenien tots els veïns amb els seus iguals per assegurar el dret de subsistència de tots els integrants de la comunitat, per exemple a Catalunya existia la servitud predial del “redall”, que en altres llocs es va anomenar “derrota de mieses” o “espigueo” , que era el dret de segones herbes que tenien tots els veïns per portar el seu bestiar als camps de particulars quan aquests havien recollit la seva collita. Els grans propietaris persuadits per les idees individualistes il·lustrades de l'interès particular es van negar a servir a la comunitat i als segles XVIII i XIX es produeixen els grans tancaments de terra que destrueixen la societat comunal i la substitueixen pel règim liberal en el pla local i el parlamentarisme partitocràtic burgès, els intents desesperats de les comunitats rurals per preservar el comunal van ser en va ja que el poder va posar tota la carn a la graella i no va tenir cap contemplació davant els que van intentar resistir. Les institucions existents en l'actualitat són hereves del liberalisme, siguin governades per partits d'esquerres o dretes, i encara que afirmen que estan per servir al poble això no és possible donat que l'existència de l'actual règim és fruit d'aquells que van aniquilar les solidaritats camperoles i els usos comunals, d'aquells que van rebutjar les pràctiques de servei desinteressat als iguals com el “redall”. Avui aquesta ideologia de l'interès particular ha corromput no només als dirigents sinó a la immensa majoria dels ciutadans, per això una millora del sistema només es pot assolir des d'una revolució integral amb fonaments axiològics, és a dir que doni màxima prioritat als valors humans. No hi ha cap garantia que aquesta revolució es produeixi i la seva manifestació només serà possible des del treball conscient d'alguns dels integrants de les futures generacions.

http://es.wikipedia.org/wiki/Derrota_de_mieses

– Genocidi de Crimea perpetrat per l'exèrcit soviètic contra les classes populars (1919) –

L'assumpte de Crimea demostra una vegada més que per sobre de referèndums d'autodeterminació i independència, en última instància es troba el militarisme i és igual el bàndol del què parlem, l'essència de qualsevol Estat-nació és militar, de fet amb l'Estat modern es creen els exèrcits permanents. Creure que avui en dia els exèrcits estan només per omplir les casernes i que no intervenen en allò decisiu del poder és, com a mínim, anar una mica despistat.

Seguir leyendo De demofeixismes i referèndums →

– Genocidio de Crimea perpetrado por el ejército soviético contra las clases populares (1919) –

El asunto de Crimea demuestra una vez más que por encima de referéndums de autodeterminación e independencia, en última instancia se encuentra el militarismo y da igual el bando del que hablemos, la esencia de cualquier Estado-nación es militar, de hecho con el Estado moderno se crean los ejércitos permanentes. Creer que hoy día los ejércitos están sólo para llenar los cuarteles y que no intervienen en lo decisivo del poder es, como mínimo, andar un poco despistado.

Seguir leyendo De demofascismos y referéndums →

El argumento anticlerical de que es la iglesia la que está detrás de la ley contra el aborto no se sostiene, la Unión Soviética fue un Estado ateo y prohibió el aborto entre 1936 y 1954. Ya sabemos que la jerarquía eclesiástica está en contra del aborto pero es simplificar mucho las cosas echarle siempre la culpa a la Iglesia cuando las decisiones estatales coinciden con el ideario de la iglesia. Seguro que la iglesia tiene cierta influencia, sin duda mucho menor que hace décadas o hace siglos, pero si lo miramos bien veremos que el poder es un complejo entramado de relaciones entre lo estatal y lo privado y es hasta peligroso caer en reduccionismos. Desde el concordato de 1851 entre la Santa Sede y el Estado – y otros concordatos que ha habido después – la Iglesia en este país puede considerarse como parte del funcionariado, ninguna facción que ha llegado al gobierno después de la transición ha movido un dedo para cambiar esta situación. Sin embargo si la iglesia fuera tan poderosa no hubiera sido posible ninguna ley que despenalizara la práctica de la interrupción voluntaria del embarazo.

Seguir leyendo Sobre el biopoder y el peligro de las simplificaciones →