Algunos ejemplos de la denuncia de los primeros miembros de las iglesias cristianas sobre la propiedad privada absoluta. Situación social y económica propiciada por el derecho romano, igual que el esclavismo.

1.- "Dispuso Dios nuestra naturaleza para la mutua comunión, empezando él mismo por comunicar sus propias cosas y por suministrar a todos los hombres su propia palabra, haciendo todas las cosas para todos. Todas son, pues, comunes y no han de llevar ventaja los ricos. Eso, pues, que se dice: "Tengo y me sobra, ¿por qué no disfrutar?", no es humano ni sociable; más afectuoso, en cambio, es aquello otro: "Tengo, ¿por qué no repartirlo a los necesitados?". CLEMENTE DE ALEJANDRÍA, Pedagogo, 2, 12.

2.- "Incluso lo que parece nuestro, es ajeno; porque nada es nuestro, puesto que todas las cosas son de Dios, a quien también pertenecemos nosotros mismos". TERTULIANO, PL 1, 1261.

3.- "A quién hago injusticia reteniendo y conservando lo que es mío?, dice el rico. Dime, ¿qué cosas son tuyas? Es como si uno, después de ocupar su puesto en el teatro para ver, impidiera después a los que entran, pensando que es suyo propio lo que está puesto delante para utilidad de todos: así son también los ricos. Porque adelantándose a coger las cosas comunes, se las apropian en razón de esta prevención. Porque si a cada uno se contentase con tomar lo que necesita, ninguno sería rico, ninguno pobre.  (…) El pan que tú retienes es del hambriento; el abrigo que tú tienes guardado en el armario es del desnudo; el calzado que está pudriéndose en tu poder es del descalzo; la plata que tienes enterrada, del necesitado. En conclusión, cuanto son los hombres a quienes podrías dar, tantas son las injusticias que cometes". SAN BASILIO, PG 31, 276-277.

4.- "Nosotros que estamos dotados de razón, que no parezcamos más inhumanos que los brutos animales. Porque los animales se sirven de los frutos naturales de la tierra, por decirlo así, en común. Los rebaños de ovejas pastan en un mismo monte; muchos caballo pacen en un mismo campo. De esta manera, en fin, cada uno cede a los demás el uso del alimento necesario. Nosotros, al revés, las cosas que son comunes, las escondemos en el seno: poseemos nosotros solos lo que pertenece a muchos". SAN BASILIO, PG 31, 324.

5.- "Abrazad a aquél que nunca abandonará a quien lo posea; poned un límite a vuestro nivel de vida. No penséis que todas las cosas son vuestras. Haya también una parte para los pobres y los amigos de Dios. Porque en realidad las cosas todas son de aquél a quien tenemos por padre. Y nosotros somos hermanos. Por eso, como corresponde a parientes de la familia y a hermanos, mejor y más justo era, sin duda, dividir la herencia en partes iguales; pero ya que no se ha hecho esto, sino que uno y otro se quedó con más, que los demás reciban por lo menos un aparte, porque si uno quiere ser el dueño de todo absolutamente y llevarse toda la herencia, ese no es hermano, sino un tirano, un bárbaro inhumano, más todavía, una fiera insaciable, que devora solitaria a dentellada limpia el apetecible banquete, o más bien uno más feroz y más montaraz que las mismas fieras; porque hasta el lobo se junta con el compañero para devorar l apresa, (…). Éste, en cambio, no hace partícipe de sus riquezas a un solo hombre de la misma estirpe. Séate suficiente un tenor de vida moderado". SAN GREGORIO DE NIZA, PG 46, 466.

6.- "No le regalas al pobre una parte de lo tuyo, sino que le devuelves algo de lo que es suyo; porque lo que es común y dado para el uso de todos, te lo apropias tú solo. La tierra es de todos, no de los ricos, pero son menos los que se abstienen de disfrutar de su propiedad que los que la disfrutan. Devuelves, por tanto, una cosa debida, no concedes algo no debido". SAN AMBROSIO DE MILÁN, PL 14, 747.

7.- "La naturaleza ha repartido todo en común entre todos. Dios mandó que se produjera todo a fin de que el alimento fuera común para todos y la tierra fuera una posesión común. La naturaleza produjo el derecho de la comunidad; sólo la usurpación injusta creó el derecho privado y con él la propiedad privada". SAN AMBROSIO DE MILÁN, PL 16, 67.

8.- "Dime, ¿de dónde te viene a ti ser rico?, ¿de quién recibiste la riqueza?, y ése ¿de quién la recibió? Del abuelo, dirás, del padre. ¿Y podrás, subiendo por el árbol genealógico, demostrar la justicia de aquella posesión? Seguro que no vas a poder; sino que necesariamente su principio y su raíz han salido de la injusticia. ¿Por qué? Porque Dios desde el principio no hizo a uno rico y al otro pobre; ni, al crear, puso delante de éste muchos tesoros, privando al de más allá de este descubrimiento, sino que otorgó a todos la misma tierra, para que la cultivasen". SAN JERÓNIMO, PG 62, 562.

9.- "Meditemos la economía de Dios. Él hizo de ciertas cosas un patrimonio común para confundir al género humano, por ejemplo, el aire, el sol, el agua, la tierra… todo esto lo reparte Dios equitativamente entre hermanos… Obsérvese cómo no hay querella alguna en este patrimonio común. Todo procede en paz de Dios. Pero, en cuanto uno intenta atraer algo hacia sí y hacerlo si propiedad privada, ya surge la discusión como si la naturaleza misma se encrespara contra el hecho de que, mientras Dios desea por todos los medios mantenernos unidos pacíficamente, nosotros tenemos las miras puestas en la mutua separación, en la usurpación de bienes particulares, en pronunciar esas palabras glaciales "mío y tuyo". Desde ese momento, empieza la lucha; desde ese instante la bajeza. Pero donde no existen esas palabras, no surge lucha ni discusión. Por consiguiente, la comunidad de bienes es la forma adecuada de nuestra vida en proporción más alta que la propiedad privada, y es connatural a nosotros". SAN JUAN CRISÓSTOMO, PG 62, 563.

10.- "Porque no solamente las riquezas espirituales y los dones celestes se reciben por donación de Dios, sino que también los bienes terrenos y corporales provienen de su misma generosidad, de suerte que nos ha de pedir cuentas con razón de estas cosas que, más que para que las poseyéramos, nos las confió para que las administráramos". SAN LEÓN MAGNO, PL 54, 164.

8 Respuestas a “Hacia la comunión de bienes. Cristianismo comunal.”
  1. joan carles dice:

    Estimat David:desconeixia les esmentades cites,pero jo també et puc proporcionar cites de pensadors cristians justificant l´esclavisme,l´opressió de la dona,la societat de classes,la divisió de la societat en tres ordes,l´agressió militar a les àrees externes al feudalisme sota la forma de croada.I no només sota la forma de teoria sinó amb una pràctica que incloïa la tortura i la mutil.lació d´esclaus eclesiàstics,i la demanda de rendes i de prestacions en treball en favor delas monestirs,i la concentració d´excedents en els sagrers de les parròquies.
    El problema de les teves posicions rau en què estan lastrades per la “revolució integral” i per les concepcions jesuïtiques de Félix Rodrigo Mora,el qual no és res més que un representant modern del corrent del socialisme feudal,o dit també reaccionari o clerical denunciat a el “Manifest Comunista”,basat en la idealització de les condicions de vida sota l´Antic Règim i dels seus suposats valors.Les classes dominants de les societats prèvies al capitalisme el que feien eren explotar i justificar la seva dominació en condicions completament diferents a les actuals,i en les que la religió resultava una instància completament indispensable per a l´explotació extraeconòmica.Seguiré enviant-te comentaris,una abraçada.

  2. Hola Joan Carles. Gràcies pels teus comentaris. Tinc una altra entrada sobre el primer cristianisme, és un fragment d’un llibre de Rafael Altamira, on diu que la base del comunal va ser el cristianisme primigeni, també surten cites dels primers cristians que són reveladores.

    No sóc cristià, ni creient en cap religió, i pel que conec, el Fèlix és ateu. Tens molta raó, el poder eclesiàstic va fer molt mal i trobarem moltes cites i experiències sobre això. Quan el corrent cristià catòlic s’adopta com la religió oficial de l’imperi Romà, a partir del concili de Nicea, es converteix en una eina més per controlar, com fan tots els Estats quan assimilen molts dels corrents, que en un principi semblen estar del costat de les classes populars. Però no podem ocultar que el cristianisme no va ser un moviment monolític i que el cristianisme primitiu va tenir molt a veure amb la decadència de l’Imperi Romà, ja que estava en contra del motor de l’economia romana, com era l’esclavisme i la propietat privada concentrada. Un llibre molt i molt crític amb aquest cristianisme de les elits, és “Tiempo, historia y sublimidad en el románico rural” de Fèlix, et recomano la seva lectura per veure si és tan clerical o reaccionari com dius.

    De totes maneres, sobre l’Edat Mitjana hi ha molta mentida. Avui qualsevol historiador seriós sap que, per exemple, el dret de cuixa no va existir tal com ho van explicar després, però moltes persones continuen creient que els senyors es trasquilaven a les dones dels pagesos:

    http://blogs.sapiens.cat/medievalistesenbloc/2013/05/07/dret-de-cuixa/

    El problema és que la divulgació històrica seriosa brilla per la seva absència i llavors hi ha dues històries: la que arriba a les classes populars i la que estudien els historiadors i que no solen difondre per no ser titllats de vulgaritzadors i perquè no comporta mèrits acadèmics (opinió no meva, sinó de dos arqueòlegs catalans, com són Joan Sanmartí i Joan Santacana).

    Doncs igual succeeix amb altres temes sobre el passat, per exemple aquest que surt en un documental de la BBC:

    https://www.youtube.com/watch?v=bZIs3uZqsbs

    Em sembla que el problema de les teves posicions és el que vaig detectar quan et vaig conèixer. Et vas sorprendre que tingués en compte pel meu llibre alguna informació de les obres del Víctor Ferro, perquè deies que aquest home era un burgès. Jo penso que quan qualsevol persona investiga sobre la història no es pot permetre el luxe de refusar la consulta d’una font per posicions ideològiques. El problema d’estar aferrat a una ideologia quan investigues la història és que et pots perdre informació valuosa que t’aproparia més a la realitat històrica.

    Sobre Fèlix i la revolució integral he de dir-te que no estic d’acord amb totes les seves idees, però això no representa cap impediment per valorar altres. Fèlix no sap quasi res sobre la història de Catalunya i per això no m’he basat en cap treball seu per fer el llibre, així que no sé de quin llastre em parles. M’he basat en treballs acadèmics, com per exemple els de la Rosa Congost o del Lluís Serrano, que em vas comentar l’altre dia. Estic d’acord que el poder reial i senyorial, tant laic com eclesiàstic, vam fer el que van poder per augmentar la seva potestat, però no es pot negar que les classes populars també tenien les seves formes d’autogovern i constituïen un poder diferenciat en l’àmbit local. El mateix Josep Fontana diu que els poders de la Catalunya anterior al Decret de Nova Planta eren tan febles (no existia una aristocràcia catalana extraordinàriament rica) que per això moltes vegades eren necessaris pactes entre totes les parts. Si els senyors van cometre actes violents en molts moments contra les classes populars, això no és justificació per deixar de parlar de comunal, d’assemblees generals de veïns o de les hosts veïnals que actuaven inclús contra els senyors. Per parlar del que ja ens han explicat infinites vegades sobre els senyors ja hi ha moltes altres persones.

    Les classes dominants del passat eren infinitament més febles que les classes dominants del present, això no ho pot negar ningú. Per començar els senyors tenien molts problemes per cobrar les rendes que has comentat, hi ha molta informació sobre això, per exemple a la mateixa Sentencia Arbitral de Guadalupe surten les súpliques dels senyors al rei perquè alguns pagesos havien deixat de pagar els censos, que eren ridículs comparats amb els impostos que paguem avui dia per què visquin els senyors feudals actuals. Crec que no tenir en compte això és tan nociu com la idealització del passat, ja que és una forma de legitimar el sistema present com el millor dels mons que han existit, en tots els àmbits d’allò que és humà, una de les tares del progressisme.

    Bé, espero els teus comentaris amb molt de gust. Una abraçada.

  3. joan carles dice:

    Hola David.El meu pensament sobre la història de la comunitat i la societat rural catalanes el podràs trobar desenvolupat extensament al treball que sortirà properament a Argelaga i a Éditions de la Roue,en ells es contesta tot el que tu planteges d´una forma ponderada i extensa.
    Dir que Victor Ferro pertany a l´aparell polític de la burgesia no és erroni,ja que treballava a l´ONU de Viena.Tanmateix el seu llibre sobre les institucions catalanes conté una informació impagable.El problema és que és una acumulació de dades sense interpretació,és per tant un llibre ahistòric.
    Les religions no són més que formes de consciència alienades,i no em sembla que existissin el cristianisme i el monacat revolucionaris dels que parleu,ni que jugués cap paper significatiu en la transformació de l´Alta Edat Mitjana,o no menys que l´Alcorà o la prèdica de Muhammad,almenys aquesta va possibilitar la creació d´una comunitat supratribal i l´extensió de comunitats rurals amb tècniques d´irrigació i amb uns marges d´autonomia productiva superiors a les existents en el feudalisme europeu.Els textos corànics van ser un impediment per a la creació de senyors de renda.Una cosa diferent van ser les heretgies socials mil.lenaristes de la baixa edat mitjana i primera edat moderna que estudià Norman Cohn.
    Jo sóc partidari de la superació i de l´abolició de la universitat i conec de primera mà les limitacions i servituds de l´establishment universitari,el mateix Fontana va ser un legitimador de la transició democràtica.De totes formes no sóc dels que reneguen de la historiagrafia fontanista ni de la universitat ni bramem en contra d´ella com fa en Félix.
    No és cap secret per a ningú que estic en contra de les posicions d´en Félix,ja que no fa més que pontificar en contra del marxisme,del situacionisme,del maig del 68 i en contra de tot el pensament humà des de la il.lustració ençà i inventar una arcàdia rural idil.lica que no va ser tal.Estic segur que en Félix entén més de teologia i del romànic que jo,però les seves posicions historiogràfiques sobre Castella em semblen errònies en basar-se en el reaccionari,islamòfob,espanyolista i liberal Sánchez Albornoz.Les posicions del qual estan superades per la nova arqueologia social castellana que representen Iñaki Martin Viso,Alfonso Vigil-Escalera,Quirós Castillo,Mínguez,Monsalvo Anton,Laura da Graca,Carlos Astarita.Alexandra Chavarría,Javier Arce,Gisela Ripoll,Reyna Pastor.
    Aquest és el problema principal que veig al teu treball,que no està contextualitzat en les principals línees historiogràfiques de treball.Qüestions com la mutació feudal de l´any mil,el debat sobre la transició al capitalisme,els cicles de lluites antifeudals de la Baixa Edat Mitjana,etc semblen absents i et falta bibliografia com Chris Wickham,Guy Bois,les importants investigacions de Ramon Martí,Jordi Gibert,Christian Folch en el cas català.O de Miquel Barceló,Helena Kirchner,Xavier Ballestín,Félix Retamero,etc per a les comunitats rural del Xarq al-Andalus.En fi,seguiré enviant comentaris.Salut!.

  4. Hola Joan Carles. Molt bé, segueix enviant els comentaris que vulguis, quan tingui temps respondré el que consideri. No a tot, ja que en algunes coses estic d’acord i les opinions que facis sobre Fèlix, millor li dius a ell, ja que no sóc el seu representant i cadascú és independent de l’altre.

    De l’últim paràgraf he d’entendre que et va arribar una de les antigues versions que vaig lliurar discretament a unes poques persones per a la seva revisió, ja que és l’única forma per què opinis (dius “el problema principal que veig al teu treball…”) sobre un treball que encara no ha estat publicat i diguis el que surt o no a la bibliografia.

    La bibliografia s’ha anat ampliant i estaré encantat de rebre referències que millorin el llibre en següents edicions (o potser en aquesta), ja que no em mou gens personal (ni tan sols rebré beneficis econòmics pel llibre), ni tinc qüestions d’ego que m’impedeixin aprendre de qualsevol i sé que tot és millorable, i en el meu cas més, doncs és el meu primer treball i sóc un aprenent sobre aquests temes. Sembla que tu tens millor parer sobre el teu propi treball, em sembla molt bé, jo no puc opinar, i si no m’ho demanen com un favor, no tinc un interès especial en llegir una versió d’un llibre abans de la seva publicació. Salut.

  5. joan carles dice:

    Estimat David:És evident que tenim diferències.Jo del teu treball només conec l´esquema que és a la xarxa i l´audio de la teva intervenció.al GRA vaig enviar un pdf amb una primera versió del meu treball.Els treballs del historiadors i arqueòlegs que vaig esmentar l´altra dia t´ajudarien a afinar la teva investigació així com els de Jordi Bolòs.Pots baixar-te lliurement les tesis doctorals:L´Alta Edat Mitjana a la Catalunya Central de Jordi Gibert Rebull,i la de Christian Folch Iglesias,per la mateixa època a les comarques gironines,o la tesi d´Elvis Mallorquí sobre la formació de parroquies a la mateixa zona.Un salut.

  6. Hola Joan Carles. Celebro que tinguem diferències, seria molt avorrit, i poc recomanable, que tots els pensaments fossin iguals. Fa quasi un any d’aquella xerrada, el llibre no estava tan avançat com ara, i a l’esquema no surten a penes referències. Em sembla molt agosarat i absurd que facis una crítica d’un llibre que no has llegit. De totes maneres, t’agraeixo el teu interès, alguns treballs no els he llegit, altres si, per exemple al llibre surten referències de Jordi Bolòs i de Miquel Barceló. Quan surti el teu llibre, ja el llegiré i així tindré més punts de vista. Ara tinc feina per tancar el llibre i altres històries que porto endavant. Si puc, ja em llegiré alguna de les teves recomanacions, però no disposo de massa temps. Salut.

  7. Hola Joan Carles. Estic de viatge sense gaire accés a internet. En l’anterior correu et vaig comentar que aprovaria els teus comentaris quan pogués, però veig que has escrit varies vegades el mateix, no se si creient que no s’havien gravat bé. Digues si vols que esborri algun. Abraçades.

  8. joaqn carles dice:

    Sí,he repetit diversos missatges perquè no estava segur que els havia gravat bé,pots esborrar-los.Els comentaris els faré quan hagis publicat el treball,el meu sortirà el setembre.Que tinguis bones vacances,jo no puc prendre cap.una abraçada.

Deja una Respuesta