Sobre l’article Diada 2013 del bloc de Félix Rodrigo Mora

Article «DIADA 2013: LA REVOLUCIÓ INTEGRAL ÉS EL MARC NECESSARI DE L’ALLIBERAMENT NACIONAL DE CATALUNYA» al bloc de Félix Rodrigo Mora.

Gràcies per l’article Félix, estic d’acord amb el mateix, pero m’agradaria parlar de dos punts que crec que caldria precisar.

Decret de Nova Planta
Decret de Nova Planta

Trobo a faltar a la «Assemblea Nacional Catalana (ANC)» que es venen com una organització de la societat civil i que estan contribuint també en aquest procés de la consulta i de la independència de Catalunya com Estat, quan dius «CiU i ERC han aconseguit que el poble delegui en ells les tasques de l’alliberament nacional, pel que està passiu i a l’expectativa, obrant com una gran comparsa que surt al carrer quant se li mana, i que creu que una simple votació, el famós referèndum, serà la solució.», els que estan a favor d’aquest procés poden dir que estàs equivocat, que t’oblides de l’ANC que com ells es defineixen és «popular, unitària, plural i democràtica», crec que s’hauria d’haver inclòs l’ANC en l’article i desemmascarar el que realment és, una organització controlada pels partits nacionalistes, per exemple la seva presidenta, Carme Forcadell, va ser regidora d’ERC a l’Ajuntament de Sabadell. Una altra organització és Òmnium Cultural que també promouen la independència i tenen més de 30.000 socis, aquesta entitat cultural també pretén fer-nos creure que va per lliure i no té res a veure amb la Generalitat, una organització que reb substancioses subvencions de la mateixa.

D’altra banda no estic totalment d’acord amb el fragment: «Cal tornar al més propi de la tradició política catalana, el règim de consell obert, el sistema d’autogovern sobirà per assemblees que va ser essencial fins que la revolució liberal espanyola, la Constitució espanyola de 1812 i les seves continuadores, la burgesia catalana, els partits polítics i el franquisme el van destruir». Les institucions municipals catalanes (universitats o comuns al Pirineu català) van ser suprimides en 1716 amb el Decret de Nova Planta i ja llavors no s’establien com Consell Obert (Assemblea General dels Veïns) en la major part dels municipis. El llibre que s’esmenta en aquest article, «Democracia directa municipal. Concejos y cabildos abiertos» d’Enrique Orduña Rebollo, quan fa referència a les institucions municipals catalanes es basa en els estudis de l’historiador català Josep Maria Font i Rius, segons apareix en el llibre d’Orduña a Catalunya no va tenir acceptació generalitzada el mot de concilium i en el seu lloc s’utilitzava el de universitas, utilitzada ja habitualment en 1240 com «la totalitat, la comunitat dels habitants d’un lloc, hi hagi o no establert en el mateix uns òrgans o règim de govern». Des de mitjans del segle XIII l’Assemblea General dels veïns va ser la base en què es va desenvolupar la institució municipal a Catalunya, però poc a poc va quedar relegada aquesta institució a les aldees i zones rurals. Al segle XIV l’Assemblea General tot persistia, però havia perdut importància i el protagonisme principal del govern dels municipis s’havia desplaçat als jurats i consellers que ostentaven la representativitat i la permanència, en alguns pobles l’Assemblea General va coexistir amb els consellers i els magistrats fent un paper d’assessors en ocasions excepcionals. El segle XVI va ser l’ocàs definitiu de les Assemblees de Veïns a Catalunya mitjançant la implantació del sistema d’insaculació. En el Decret de Nova Planta, com he comentat, es suprimeix la universitat, es substitueix per l’ajuntament castellà i en 1718 s’introdueix la figura del corregidor que és nomenat a dit pel capità general a proposta de la Reial Audiència. És a dir en 1812 Catalunya ja havia perdut les seves formes de govern originàries feia un segle i també els seus béns comunals (emprius), que van ser usurpats en dos moments clau anteriors al segle XIX, per això durant les desamortitzacions del XIX l’impacta va ser mínim a Catalunya. Pel que tinc estudiat per ara, els moments clau del robatori dels comunals van ser la Guerra dels Trenta anys que a Catalunya va derivar en la Guerra dels Segadors. La presència de tropes castellanes a Catalunya durant la guerra entre Castella i França emmarcades en la Guerra dels Trenta Anys (1618 – 1648) va causar un endeutament brutal als municipis catalans degut que havien de mantenir gratuïtament als soldats i els seus cavalls, així com els robatoris i tota mena d’abusos que van haver d’aguantar de les tropes. El deute de les universitats va ser tan alta que van haver de contractar censals (préstecs) i alguns municipis que no van poder fer front als préstecs es van veure obligats a vendre part dels seus comunals a famílies benestants. Això va derivar en la revolta de 1640 (Guerra dels Segadors) que no només va ser contra els terços i els funcionaris reials castellans, també contra els hisendats i nobles catalans situats prop de l’administració. Això es pot trobar per exemple al text “L’assalt als comunals: Tres universitats empordaneses (Segles XVII-XVIII)” de M.Bosch, R.Congost i P. Guifré.

El segon moment va ser amb la pèrdua total del control dels municipis per part dels veïns després del Decret de Nova Planta, que es va aprofitar per robar directament els emprius mitjançant els bans (multes) que atorgaven la Intendència y la Reial Audiència de Barcelona a famílies benestants que d’aquesta manera impedien l’entrada a terres que anteriorment eren comunals mitjançant la denuncia de ban, com surt al text “Comunals sense historia. La Catalunya dels masos o els problemes d’una historia sense comunals” de Rosa Congost.

Salutacions

Un comentario sobre “Sobre l’article Diada 2013 del bloc de Félix Rodrigo Mora”

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada.