En la recerca sobre la història del Castell de Bellvís, o la Torrassa, de l’Hospitalet de Llobregat, ens hem trobat amb un aspecte que és comú en la propietat a la Catalunya medieval i moderna: la coexistència de múltiples capes de drets sobre un mateix immoble en mans de titulars completament diferents.
Seguir leyendo El Castell de Bellvís i la complexitat jurídica de l’Antic RègimJosep Maria de Ponsich i de Sant Joan, l’últim senyor del delme de Bellvís
En els articles anteriors d’aquest blog hem anat reconstruint la llarga cadena de propietaris del Castell de Bellvís, des dels cavallers medievals de la família Bellvís fins als senyors d’Alòs que compraren el delme el 1688. Ara podem afegir un nou eslavó a aquesta cadena: Josep Maria de Ponsich i de Sant Joan, el noble barceloní que ostentà la senyoria de Bellvís durant les primeres dècades del segle XIX, en el moment precís en què l’Antic Règim s’ensorrà definitivament.
Seguir leyendo Josep Maria de Ponsich i de Sant Joan, l’últim senyor del delme de BellvísPrimera part de la conferència Vestigis de la Casa de Bellvís. Pagesos i senyors a Provençana
Organitzat per l’Espai de Cultura Collblanc-Torrassa Terrarios Albos. 28 de juny del 2019. Biblioteca d’En Josep Janès. Carrer Dr. Martí Julià, 33, junt mercat de Collblanc de l’Hospitalet de Llobregat.
Primera part: Senyors
La Casa de la Torrassa és propietat de l’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat des del 2003, quan la Generalitat li ven el domini vigent. Però com va arribar a ser de la Generalitat? L’últim particular, que era propietari de la casa, va ser la Carme Pinto i Valls, dona de l’agent de comerç i home de negocis Josep Porta i Sala, que va deixar en herència a la seva esposa la Casa de La Torrassa, l’any 1983. Carme Pinto va morir l’any 1998 sense hereus ni testament, però amb una fortuna de 12 milions d’euros. Tenia immobles a Lleida, Barcelona i l’Hospitalet de Llobregat. Quan no hi ha hereus, per llei es declara hereva la Generalitat de Catalunya amb la finalitat de destinar aquesta fortuna a entitats de caràcter benèfic i social.
Defensem el Castell de Bellvís
Aquest serà el primer article que faci sobre el castell de Bellvís del barri de La Torrassa des del setembre del 2009, fa quasi deu anys. D’ençà que vaig deixar d’escriure han passat coses importants, però sobretot que s’està construint un moviment veïnal molt fort en defensa del patrimoni de l’Hospitalet de Llobregat en general i com no, també del castell amb el grup Defensem el Castell de Bellvís en el qual col·labora molta gent, també el meu pare Rafael Algarra, que va néixer en aquesta casa, que en època contemporània va deixar de ser un castell i va convertir-se en una masia anomenada La Torrassa i per tant va donar nom al barri.
Hacia la comunión de bienes. Cristianismo comunal.
Algunos ejemplos de la denuncia de los primeros miembros de las iglesias cristianas sobre la propiedad privada absoluta. Situación social y económica propiciada por el derecho romano, igual que el esclavismo.
Seguir leyendo Hacia la comunión de bienes. Cristianismo comunal.
El saber es poder
Hay un programa de historia y filosofía que últimamente sigo, es “La Linterna de Diógenes” que se emite en las ondas libres de Irola Irratia. Es un programa de tendencia libertaria que trata los aspectos de la historia y la filosofía desde un punto de vista distinto al dominante que a veces podría denominarse como perspectiva contra-histórica o anti-histórica. En líneas generales se trata de un programa excelente dirigido por el profesor Arkadio, aunque sorprende que los invitados sean siempre catedráticos y académicos, dada la clara vinculación que la Universidad tiene con el Estado, como centros de construcción ideológica. Se echa en falta de vez en cuando algún invitado que sea un investigador autodidacta sin credenciales académicas para equilibrar la balanza, aunque sea sólo para cuestionarlos si se ha perdido la confianza en la rigurosidad de lo popular frente a la magnificencia del saber dirigido por el Estado (que es lo que parece dar a entender este programa cuando se infravalora a gente como Félix Rodrigo Mora). De hecho el buen programa que escuchaba hoy está relacionado con esto que apunto: “el saber es poder” del filósofo Francis Bacon que llegó a ser canciller de Inglaterra. El saber es poder, o el poder es saber, es por ello que según parece hay que beber de la sabiduría de la fuente estatal porque la sabiduría popular no es digna de confianza ni para los movimientos anti-estatistas.
Lo espiritual no es pasivo. La combatividad. (A.Blay)
Hay un aspecto de la relación humana que conviene aclarar, porque muchas personas, cuando se les habla de la dimensión espiritual, de la actitud receptiva, de la comprensión ante los demás, etc., tienden a asociar esas actitudes a una disposición meramente pasiva o de tolerancia, y esto puede dar lugar a unos malentendidos que no deben existir.
Seguir leyendo Lo espiritual no es pasivo. La combatividad. (A.Blay)
Nova web Reconstruir el Comunal
Estic encantat d’anunciar i recolzar una nova web que es diu «Reconstruir el Comunal. La gestió popular dels recursos». Agraeixo als seus impulsors la confiança dipositada en mi, ja que aquesta web tindrà un apartat sobre el llibre «El comú català» que pròximament sortirà en versió digital i en paper. És importantissim que apareguin espais com aquest, que posin a l’abast de tothom una història que se’ns ha ocultat especialment a Catalunya perquè precisament en la nostra terra es va donar amb molta força la col·lisió de dos forces antagòniques: la cultura comunal contra l’Estat-nació, guardià del capital i els nous receptors del «sagrat dret de propietat», que es va dedicar fins el segle XIX a usurpar els bens comunals i acabar amb els drets comunitaris, així com les formes assembleàries populars catalanes, existents des de l’Edat Mitjana. Les elits de les ciutats més industrials de Catalunya, especialment Barcelona, han posat tots els seus esforços i mitjans al servei de l’amagament d’una part de la nostra historia, per crear un nou mon de gent desarrelada del seu passat i que només reconegui la història dels guanyadors per construir-la i controlar-la segons els seus propòsits i cosmovisió individualista. És responsabilitat nostra desenterrar amb les nostres pròpies mans el passat que els poderosos volen negar-nos.
Jornada: Els béns comunals. Una aproximació des de la ramaderia extensiva.
DATA: 27 de març de 2015
LLOC: Seu del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. (Carrer de les Garrigues, 2 -Boí)
Reflexionar i debatre sobre els beneficis que poden suposar les pastures comunals per al desenvolupament socioeconòmic dels nuclis de població que tradicionalment n’han estat beneficiaris, és l’objectiu principal de la present jornada. Gran part de la ramaderia extensiva catalana pastura en superfícies comunals i per tant, cal que la realitat d’aquests béns comuns s’adapti a les necessitats actuals. Volem posar damunt de la taula la seva situació actual, com ha estat la seva evolució i com s’adapta la seva gestió a la societat actual, tenint en compte que molts d’ells encara es basen en un règim jurídic molt antic, proper a l’Edat Mitjana.
Seguir leyendo Jornada: Els béns comunals. Una aproximació des de la ramaderia extensiva.
El Monacato. Una Revolución actual y permanente (J. A. Vázquez Mosquera)
Como explica José Mª. Castillo en su libro “El Futuro de la Vida Religiosa”, el primitivo monacato, nacido en Egipto y otros lugares del Cercano Oriente hacia finales del siglo III, al salir de las ciudades y marchar al desierto, no hace otra cosa que practicar el modo de protesta que los rebeldes, disidentes y marginados sociales de la época solían emplear para expresar su rebeldía con el sistema social dominante.
Por ello, los monjes serán vistos con mucha desconfianza por la Iglesia institucional del Imperio hasta que San Atanasio de Alejandría no salga en defensa del monacato (buscando seguramente recuperar su fuerza y autenticidad para evitar la burocratización de la Iglesia institucional), escribiendo una biografía elogiosa de San Antonio, considerado el primer monje ermitaño, la llamada Vita Antonii.
Seguir leyendo El Monacato. Una Revolución actual y permanente (J. A. Vázquez Mosquera)