En la recerca sobre la hist\u00f2ria del Castell de Bellv\u00eds, o la Torrassa, de l’Hospitalet de Llobregat, ens hem trobat amb un aspecte que \u00e9s com\u00fa en la propietat a la Catalunya medieval i moderna: la coexist\u00e8ncia de m\u00faltiples capes de drets sobre un mateix immoble en mans de titulars completament diferents. <\/p>\n\n\n\n\n\n\n\n
El fragment de la Wikipedia<\/strong><\/p>\n\n\n\n L’article de la Wikipedia sobre el castell recull dues cadenes de titulars que transcorren en paral\u00b7lel sense explicar la relaci\u00f3 que hi ha entre elles, cosa comprensible donat el car\u00e0cter col\u00b7laboratiu i acumulatiu d’aquesta enciclop\u00e8dia. D’una banda, la cadena que porta dels Bellv\u00eds medievals a la Cartoixa de Montalegre, als Cort\u00e8s, als Al\u00f2s i finalment als Ponsich al segle XIX. De l’altra, una cadena completament diferent: \u00abEl 1711, el jurista i cavaller Jacint de Dou i Sacalm, com a hereu fide\u00efcomissari d’Esteve Mercadal i Dou, canonge i ardiaca de Vic, i el seu fill Ignasi de Dou i de Sol\u00e0, tamb\u00e9 jurista i cavaller, vengueren a carta de gr\u00e0cia la torre i les seves terres al boter Francesc Vidal, que l’any seg\u00fcent en va fer agnici\u00f3 de bona fe al calderer Manuel Bertran. El 1744, el seu fill Custodi, tamb\u00e9 calderer, es va casar amb Paula Archs, i en els cap\u00edtols matrimonials li va fer donaci\u00f3 dels seus b\u00e9ns. El 1774, Custodi Bertran va adquirir a Manuel Llauder i R\u00fabies, ciutad\u00e0 honrat de Barcelona, el dret de reivindicar la propietat o ius luendi, i, tot seguit, ell i el seu fill Miquel, adroguer, la vengueren al comerciant Pere Ros i Aray per 14.900 lliures. Vidu de Marianna Oller, el seu primog\u00e8nit Francesc Ros i Oller va morir el 1789, i l’her\u00e8ncia va passar a mans de la seva germana Marianna, casada amb Francesc de Girona i Augirot. La seva filla Eul\u00e0lia de Girona i Ros es va casar amb Josep Mari\u00e0 de Cabanes i d’Escofet, i l’hereu Francesc de Paula de Cabanes i de Girona va morir el 1851 sense descend\u00e8ncia, deixant la finca a la seva v\u00eddua Joana de Vedruna i Minguella.\u00bb<\/p>\n\n\n\n Dues cadenes, dos conjunts de titulars, aparentment referint-se al mateix objecte. Per\u00f2 no \u00e9s aix\u00ed. Per entendre-ho cal comprendre el sistema jur\u00eddic que regia la propietat a la Catalunya de l’Antic R\u00e8gim.<\/p>\n\n\n\n El sistema emfit\u00e8utic catal\u00e0: tres capes de drets<\/strong><\/p>\n\n\n\n A la Catalunya medieval i moderna, sobre un mateix immoble podien coexistir fins a tres capes de drets completament independents, en mans de titulars diferents que no tenien cap relaci\u00f3 entre ells.<\/p>\n\n\n\n La primera capa era el senyoriu jurisdiccional i el dret de delme<\/strong>. El senyor jurisdiccional tenia el dret de cobrar la desena part dels fruits produ\u00efts a les terres del seu terme \u2014el delme\u2014 i d’exercir certes funcions de govern i just\u00edcia sobre el territori. Aquest dret no implicava en absolut ser propietari de cap immoble concret.<\/p>\n\n\n\n La segona capa era el domini directe<\/strong>. En el sistema emfit\u00e8utic, el senyor que havia cedit origin\u00e0riament una terra a un emfiteuta conservava la titularitat superior de la propietat, amb dret a cobrar un cens anual fix i el llu\u00efsme en cada transmissi\u00f3. Podia ser una instituci\u00f3 eclesi\u00e0stica, un particular o fins i tot el rei.<\/p>\n\n\n\n La tercera capa era el domini \u00fatil<\/strong>. Era la possessi\u00f3 i explotaci\u00f3 efectiva de l’immoble: qui hi vivia, qui el cultivava, qui el podia vendre o heretar \u2014sempre pagant el llu\u00efsme al senyor directe. Era, en termes moderns, el m\u00e9s proper al que avui entenem per propietat, per\u00f2 no era plena: estava subordinada al domini directe i subjecta al pagament de censos anuals.<\/p>\n\n\n\n El document de 1774: les tres capes en acci\u00f3<\/strong><\/p>\n\n\n\n Un document notarial de 1774 ens permet entendre perfectament com funcionaven aquestes capes i per qu\u00e8 les dues cadenes no es contradiuen sin\u00f3 que es refereixen a drets de naturalesa completament diferent<\/p>\n\n\n\n Parlem de l’escriptura de venda del Castell de Bellv\u00eds feta pels Bertran a favor de Pere Ros, datada el 23 de novembre de 1774 davant el notari Ramon Constans\u00f3 de Barcelona.<\/p>\n\n\n\n La designa primera descriu la pe\u00e7a principal de l’heretat en aquests termes: \u00abTota aquella pessa de terra antes part herma, y vuy part campa y de vinya plantada contenint en si dos mojadas y mitja poch mes, o menos, en la qual actualment se troba construhida, y edificada la casa o torre antiguament dita Lo Castell de Bellvis, y antres se hi trobaba construhida una barraca ab son pou, y mes antes lo castell nomenat de Bellvis.\u00bb<\/p>\n\n\n\n Sobre aquesta pe\u00e7a, el document precisa el r\u00e8gim jur\u00eddic: \u00abLa qual se te per los marmessors y executors del testament o ultima voluntat del Honorable Guillem Bordaria difunt negociant ciutad\u00e1 de Barcelona a cens de deu lliuras barcelonesas annualment pagadoras lo die de Sant Miquel del mes de Setembre, que ho tnen per los aniversaris comus de la Santa Iglesia de la present ciutat acens de vint y set sous tots anys pagadors lo die de Nostra Se\u00f1ora del mes de Agosto.\u00bb<\/p>\n\n\n\n Dos senyors del domini directe, ambd\u00f3s eclesi\u00e0stics, cobrant censos anuals modestos. Els Al\u00f2s i els Ponsich \u2014els \u00absenyors de Bellv\u00eds\u00bb de la primera cadena\u2014 no apareixen en cap moment com a senyors del domini directe de cap de les dotze peces de terra que formen l’heretat. Senzillament, el seu dret era d’una naturalesa completament diferent.<\/p>\n\n\n\n El domini \u00fatil, en canvi, era dels Bertran, que el venien a Pere Ros per 14.900 lliures. Una quantitat que reflectia el valor de mercat real de la propietat, molt superior als modestos censos anuals que es devien als senyors del domini directe.<\/p>\n\n\n\n Per qu\u00e8 s’ha produ\u00eft la confusi\u00f3<\/strong><\/p>\n\n\n\n Durant temps hem seguit la cadena del senyoriu com a propietaris del castell i la confusi\u00f3 t\u00e9 arrels documentals profundes. En l’origen medieval, el castell i el delme anaven efectivament junts en una mateixa m\u00e0: la documentaci\u00f3 geneal\u00f2gica dels Bellv\u00eds ho expressa amb precisi\u00f3 quan descriu un dels seus membres com a \u00abSenyor del Castell i Delme de Bellv\u00eds, prop de Barcelona\u00bb. En aquell moment no hi havia ambig\u00fcitat: el senyor del delme era tamb\u00e9 el senyor de l’immoble.<\/p>\n\n\n\n El problema sorgeix quan, en algun moment de l’Edat Mitjana o de l’Edat Moderna \u2014que la recerca haur\u00e0 de precisar\u2014, les dues coses es separen i comencen a tenir titulars diferents. A partir d’aquell moment, les fonts que segueixen parlant del \u00absenyor del delme de Bellv\u00eds\u00bb o del \u00absenyor de les designes de Bellv\u00eds\u00bb es refereixen exclusivament al titular del dret de recaptaci\u00f3 decimal, no al propietari de l’immoble. Per\u00f2 l’expressi\u00f3, id\u00e8ntica a la que s’usava quan tots dos drets anaven units, ha indu\u00eft a pensar que continuaven en les mateixes mans.<\/p>\n\n\n\n Cal dir, a m\u00e9s, que els historiadors ho deuen tenir clar, per\u00f2 la Wikipedia es construeix per capes, de manera incremental, amb contribucions de moltes persones de perfils molt diversos, no totes amb formaci\u00f3 hist\u00f2rica especialitzada. Cada editor afegeix el que sap sobre una part del problema sense necess\u00e0riament tenir una visi\u00f3 de conjunt que permeti detectar les incoher\u00e8ncies entre les diverses cadenes de titulars. No \u00e9s un problema de mala fe ni d’incompet\u00e8ncia, sin\u00f3 de la naturalesa mateixa d’una enciclop\u00e8dia col\u00b7laborativa on no sempre hi ha una persona que integri i doni sentit a tots els fragments.<\/p>\n\n\n\n La fusi\u00f3 de les capes al segle XIX<\/strong><\/p>\n\n\n\n La revoluci\u00f3 liberal de la d\u00e8cada de 1830 liquid\u00e0 aquesta complexitat jur\u00eddica. La desamortitzaci\u00f3 de Mendiz\u00e1bal (1836) confisc\u00e0 els b\u00e9ns de les institucions eclesi\u00e0stiques, de manera que els drets del domini directe \u2014els censos que anaven al Cap\u00edtol de la Catedral i als marmessors de Bordaria\u2014 passaren a l’Estat i des d’aqu\u00ed potencialment a mans privades via subhasta. La legislaci\u00f3 abolicionista de 1837 elimin\u00e0 el delme i els drets senyorials jurisdiccionals, de manera que els Ponsich perderen el seu dret de recaptaci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n El resultat pr\u00e0ctic fou que el titular del domini \u00fatil \u2014en aquell moment els hereus de la cadena Ros -> Girona -> Cabanes, i a partir de 1852 Joana de Vedruna i Minguella\u2014 consolid\u00e0 progressivament una propietat plena i moderna sobre l’immoble, alliberada de les capes superiors que havien coexistit durant segles. A partir d’aquest moment, el castell deix\u00e0 de ser un objecte de drets feudals superposats per convertir-se en una finca ordin\u00e0ria que podia ser venuda, hipotecada i transmesa amb la simplicitat del dret liberal burg\u00e8s.<\/p>\n\n\n\n Una investigaci\u00f3 oberta<\/strong><\/p>\n\n\n\n La cadena del domini \u00fatil queda documentada de manera s\u00f2lida fins a 1852, quan Joana de Vedruna i Minguella heret\u00e0 la finca de la Torrassa com a v\u00eddua de Francesc de Paula de Cabanes i de Girona. Entre aquesta data i la venda de principis del segle XX als germans Roman\u00ed i a Climent Mas \u2014que la compraren a un tal Joan Badia\u2014 hi ha mig segle de buit documental que resta per omplir. Qui era Joan Badia? Com pass\u00e0 la propietat de la l\u00ednia Vedruna-Cabanes a les seves mans? Aquestes preguntes orienten la recerca cap als protocols notarials barcelonins de la segona meitat del segle XIX i als registres de la propietat de l’Hospitalet de Llobregat.<\/p>\n\n\n\n Fonts:<\/p>\n\n\n\n https:\/\/www.monacodebacardi.com\/julio\/site-2023\/doc07205.html<\/a><\/p>\n\n\n\n