Els Ponsich eren una fam\u00edlia noble catalana origin\u00e0ria de Terrassa. La seva vinculaci\u00f3 amb el castell de Bellv\u00eds ve per via matrimonial: el 1739, la pubilla Maria Ign\u00e0sia d’Al\u00f2s i de Fontaner es cas\u00e0 amb Ramon de Ponsich i Camps, unint les dues nissagues. Els Al\u00f2s ja eren propietaris del castell i del delme de Bellv\u00eds des de 1688, quan Josep d’Al\u00f2s i de Ferrer els compr\u00e0 a l’anterior propietari, Llu\u00eds Cort\u00e8s. A partir d’aquest matrimoni, el patrimoni dels Al\u00f2s \u2014incl\u00f2s el castell de Proven\u00e7ana\u2014 pass\u00e0 progressivament als Ponsich.<\/p>\n\n\n\n
La casa pairal de la fam\u00edlia a Barcelona era Can Ponsich a Sarri\u00e0, coneguda antigament com a Ca l’Al\u00f2s, un edifici d’origen medieval catalogat avui com a b\u00e9 cultural d’inter\u00e8s local. No \u00e9s casualitat que la masia dels Al\u00f2s a Proven\u00e7ana, ve\u00efna del castell de Bellv\u00eds, port\u00e9s exactament el mateix nom: eren la mateixa fam\u00edlia, i els dos immobles reflectien els dos pols del seu patrimoni, l’urb\u00e0 a Sarri\u00e0 i el rural a Proven\u00e7ana.<\/p>\n\n\n\n
La cadena heredit\u00e0ria directa fins al nostre personatge \u00e9s: Ramon de Ponsich i Camps -> Joan de Ponsich i d’Al\u00f2s (casat amb Gertrudis de Sant Joan) -> Josep Maria de Ponsich i de Sant Joan<\/strong> (ca. 1770), el protagonista d’aquest article.<\/p>\n\n\n\n Un noble de l’Antic R\u00e8gim<\/strong><\/p>\n\n\n\n Josep Maria de Ponsich i de Sant Joan nasqu\u00e9 cap al 1770 a Barcelona. Amb tan sols 24 anys, el 1794, ja exercia com a regidor de l’Ajuntament de Barcelona per juro de heredad<\/strong>, \u00e9s a dir, un c\u00e0rrec municipal que no s’obtenia per elecci\u00f3 sin\u00f3 per her\u00e8ncia familiar. En les llistes de regidors del Diario de Barcelona<\/em> dels anys 1833 i 1834 el trobem citat al costat del Marqu\u00e8s d’Al\u00f2s \u2014la fam\u00edlia de la qual procedia el seu patrimoni\u2014 i d’altres nobles barcelonins com el Marqu\u00e8s de Lli\u00f3 o Rafael Maria de Dur\u00e1n. Era, en definitiva, un membre de ple dret de l’oligarquia nobili\u00e0ria de la Barcelona de la Restauraci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n El 1804 es cas\u00e0 amb Francisca de March i de Bassols, i el 1812 nasqu\u00e9 el seu fill Josep Maria de Ponsich i March. La fam\u00edlia tenia l’h\u00e0bit d’imposar el nom Josep Maria al primog\u00e8nit de cada generaci\u00f3: el trobem repetit en quatre generacions consecutives, fins a Josep Maria de Ponsich i Sarriera (1892-1982), l’\u00faltim descendent de la nissaga. Aquest fet, habitual en la noblesa per identificar l’hereu principal, complica avui la recerca arxiv\u00edstica, ja que en qualsevol document de la segona meitat del segle XIX pot apar\u00e8ixer un \u00abJosef Maria de Ponsich\u00bb que sigui indistintament el pare o el fill.<\/p>\n\n\n\n El senyor del delme de Bellv\u00eds<\/strong><\/p>\n\n\n\n La primera evid\u00e8ncia documental de Ponsich com a titular dels drets sobre Bellv\u00eds data del 1806<\/strong>. En una certificaci\u00f3 del cabiscol de la Seu de Barcelona, Marian Oliveras de Plana, s’acredita que es cobren delmes dels fruits d’una pe\u00e7a de terra de quatre mujades situada a la parr\u00f2quia de Sants, al lloc anomenat \u00abMal consell\u00bb, propietat de \u00abdona Maria Gertrudis de Ponsich i de don Josep Maria de Ponsich i de Sant Joan, mare i fill\u00bb. Ja des d’aquesta data, doncs, Ponsich era copropietari dels drets decimals heretats dels Al\u00f2s, que s’estenien per les parr\u00f2quies de Santa Eul\u00e0lia de Proven\u00e7ana, Sant Bartomeu de Sants i el Prat de Llobregat.<\/p>\n\n\n\n El 1824, en ser nomenat Protector del Real Cos de la Noblesa Antigua Brazo Militar del Principado de Catalunya<\/strong>, la documentaci\u00f3 el descriu expl\u00edcitament com a \u00abMaestrante de la Real de Granada, Se\u00f1or Jurisdiccional de las Designas de Bellv\u00eds, Regidor Perpetuo de Barcelona\u00bb. Aquesta triple condici\u00f3 \u2014senyor jurisdiccional, regidor perpetu i protector nobiliari\u2014 el situa en la c\u00faspide de l’estament noble barcelon\u00ed de l’\u00e8poca, i confirma que el delme de Bellv\u00eds era un dels t\u00edtols que fonamentaven la seva posici\u00f3 social.<\/p>\n\n\n\n L’arrendament del delme de 1833<\/strong><\/p>\n\n\n\n El mar\u00e7 de 1833, en plena agonia del regnat de Ferran VII, Ponsich public\u00e0 un anunci al Diario de Barcelona<\/em> (any 1833, n\u00fam. 75, 16 de mar\u00e7) buscant arrendatari per als seus delmes:<\/p>\n\n\n\n \u00abLa persona que quiera tomar por arriendo para cuatro \u00f3 cinco a\u00f1os, los diezmos llamados de Bellvis propios del Sr. D. Josef Maria de Ponsich \u00e1 cuyos diezmos est\u00e1n sujetas varias piezas de tierra situadas en la parroquia de Sta. Eulalia de Provensana, alias del Hospitalet, y otras en la del Prat (por ser antiguamente de la referida parroquia de Provensana) podr\u00e1 acudir \u00e1 D. Ramon Furt\u00f3 apoderado de dicho se\u00f1or.\u00bb<\/em><\/p>\n\n\n Aquest anunci \u00e9s molt il\u00b7lustratiu del funcionament del sistema senyorial en la seva fase final. Ponsich no gestionava personalment el delme, sin\u00f3 a trav\u00e9s d’un apoderat<\/strong>, Ramon Furt\u00f3: era el noble barcelon\u00ed absent que delegava la recaptaci\u00f3 a un intermediari. L’arrendament de delmes era una pr\u00e0ctica habitual a l’Antic R\u00e8gim: el senyor cedia el dret de cobrar durant un nombre d’anys fixat a canvi d’una quantitat pactada, transferint el risc a l’arrendatari, que assumia la gesti\u00f3 directa amb els pagesos. Per a les comunitats camperoles de Proven\u00e7ana i el Prat, el delme de Bellv\u00eds era una c\u00e0rrega que pagaven a un intermediari que mai no havia trepitjat les seves terres, en nom d’un noble barcelon\u00ed que tampoc no hi anava mai.<\/p>\n\n\n\n La publicaci\u00f3 de l’anunci en premsa el 1833 suggereix que l’arrendament anterior havia expirat i Ponsich tenia dificultats per renovar-lo. No \u00e9s dif\u00edcil imaginar per qu\u00e8: el clima pol\u00edtic de final del regnat de Ferran VII feia preveure canvis profunds, i pocs arrendataris estarien disposats a comprometre’s per quatre o cinc anys sobre uns drets la superviv\u00e8ncia dels quals era cada cop m\u00e9s incerta.<\/p>\n\n\n\n La fi del r\u00e8gim senyorial i les seves conseq\u00fc\u00e8ncies<\/strong><\/p>\n\n\n\n Les previsions dels potencials arrendataris eren encertades. Entre 1836 i 1837, la legislaci\u00f3 liberal del govern progressista liquid\u00e0 definitivament l’Antic R\u00e8gim a Espanya. La desamortitzaci\u00f3 de Mendiz\u00e1bal (1836) confisc\u00e0 els b\u00e9ns dels ordes religiosos, i la Reial ordre de febrer de 1837, aplicada a partir de 1841, abol\u00ed els pagaments decimals. Els drets que Ponsich havia heretat dels Al\u00f2s i que els Al\u00f2s havien adquirit el 1688 desaparegueren d’un pluma\u00e7 legal.<\/p>\n\n\n\n Per a Ponsich, aix\u00f2 signific\u00e0 la p\u00e8rdua simult\u00e0nia de dues fonts d’ingressos i de prestigi: els delmes de Bellv\u00eds i el seu c\u00e0rrec de regidor de juro de heredad, suprimit per la llei municipal liberal de 1835. En q\u00fcesti\u00f3 de pocs anys, la revoluci\u00f3 liberal li llev\u00e0 els fonaments jur\u00eddics de la seva posici\u00f3 social. La propietat f\u00edsica del castell, per\u00f2, era una altra q\u00fcesti\u00f3: la legislaci\u00f3 abolicionista eliminava els drets feudals per\u00f2 no necess\u00e0riament la propietat de l’immoble.<\/p>\n\n\n\n Ponsich el 1837-1838: un noble en transici\u00f3<\/strong><\/p>\n\n\n\n Malgrat tot, Ponsich seguia actiu. Un edicte judicial del Diario de Barcelona<\/em> del 7 de desembre de 1837 \u2014just quan l’abolici\u00f3 dels delmes era un fet consumat\u2014 el cita davant el jutge de primera inst\u00e0ncia de Barcelona en qualitat de curador exemplar<\/strong> d’un menor noble, D. Josef de Mill\u00e0s Ohin de las Infantas y de Ponsich, en el marc d’un plet entre la v\u00eddua del Marqu\u00e8s de Vilana i el nou Marqu\u00e8s. El gener de 1838 el mateix edicte es repeteix, confirmant que continuava viu i present en els afers de la noblesa barcelonina. El menor tutelat porta el cognom Ponsich, indicant un lligam familiar directe: probablement era fill d’una germana o cosina de Josep Maria.<\/p>\n\n\n\n Nascut cap al 1770, el 1838 tenia uns 68 anys. La recerca documental el perd de vista a partir d’aquesta data.<\/p>\n\n\n\n El Pont d’en Ponsich i la mem\u00f2ria territorial<\/strong><\/p>\n\n\n\n La petjada dels Ponsich a Proven\u00e7ana no es limitava al castell i al delme. Un pont que comunicava el barri de Santa Eul\u00e0lia de Proven\u00e7ana amb La Torrassa \u2014l’\u00fanic pas sobre les vies del tren fins ben entrat el segle XX\u2014 era conegut popularment com el Pont d’en Ponsich<\/strong>. Situat al final del cam\u00ed que sortia de la carretera de Santa Eul\u00e0lia, pujava el tur\u00f3 del Samor\u00e0 passant per davant de la Masia Al\u00f2s \u2014l’altra propietat de la fam\u00edlia\u2014 fins a salvar la trinxera del ferrocarril. El pont fou enderrocat i substitu\u00eft per un de nou despr\u00e9s de 1968. El nom popular conserv\u00e0 durant generacions la mem\u00f2ria d’una fam\u00edlia que mai no visqu\u00e9 al barri, per\u00f2 que havia dominat el territori durant segles.<\/p>\n\n\n\n Una investigaci\u00f3 oberta<\/strong><\/p>\n\n\n\n Josep Maria de Ponsich i de Sant Joan tingu\u00e9 almenys dos fills: Josep Maria de Ponsich i March (ca. 1812) i Ramon de Ponsich i March. La genealogia Geneanet indica que Ramon mor\u00ed sense descend\u00e8ncia, coneguda en data incerta, mentre que Josep Maria continu\u00e0 la l\u00ednia fins a la quarta generaci\u00f3. El 1849, Ramon de Ponsich i March s’adre\u00e7\u00e0 a l’Ajuntament de Sarri\u00e0 per edificar al cam\u00ed de Pedralbes, i el 1883 encara encarregava obres a Can Ponsich a l’arquitecte Joan Martorell. L’exist\u00e8ncia d’aquests dos fills complica la pregunta essencial que resta oberta: quan i com pass\u00e0 la propietat del Castell de Bellv\u00eds dels Ponsich als germans Roman\u00ed i a Climent Mas, que la compraren a un tal Joan Badia i la vengueren el 1902?<\/strong><\/p>\n\n\n\n Entre la darrera documentaci\u00f3 coneguda de Ponsich (1838) i la venda de 1902, hi ha m\u00e9s de sis d\u00e8cades de silenci documental sobre el castell. En aquest interval \u2014el del liberalisme consolidat, la desvinculaci\u00f3 dels patrimonis nobiliaris i la transformaci\u00f3 del territori per l’arribada del ferrocarril (1854)\u2014 cal cercar l’acte jur\u00eddic que expliqui la transmissi\u00f3. L’Arxiu Hist\u00f2ric de Protocols de Barcelona, amb els protocols notarials dels anys 1840-1880 referents als Ponsich i a Proven\u00e7ana o Bellv\u00eds, \u00e9s la via m\u00e9s prometedora per resoldre aquest misteri.<\/p>\n\n\n\n Fonts:<\/p>\n\n\n\n https:\/\/provenzana.blogspot.com\/2013\/01\/el-pont-den-ponsich.html<\/a><\/p>\n\n\n\n https:\/\/www.realcuerpodelanoblezadecataluna.es\/es\/historia\/relacion-de-protectores<\/a><\/p>\n\n\n\n https:\/\/gw.geneanet.org\/mrodriguez56?n=de+ponsich+alos+y+san+juan&oc=&p=jose+maria<\/a><\/p>\n\n\n\n https:\/\/gw.geneanet.org\/mrodriguez56?full=on&image=on&lang=en&m=D&marriage=on&n=de+ponsich+alos+y+san+juan¬es=on&p=jose+maria&siblings=on&t=T&v=6<\/a><\/p>\n\n\n\n https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Can_Ponsich<\/a><\/p>\n\n\n\n https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Castell_de_Bellv%C3%ADs<\/a><\/p>\n\n\n\n https:\/\/arca.bnc.cat\/arcabib_pro\/ca\/catalogo_imagenes\/grupo.do?path=1134506&posicion=5&presentacion=pagina<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" En els articles anteriors d’aquest blog hem anat reconstruint la llarga cadena de propietaris del Castell de Bellv\u00eds, des dels cavallers medievals de la fam\u00edlia Bellv\u00eds fins als senyors d’Al\u00f2s que compraren el delme el 1688. Ara podem afegir un nou eslav\u00f3 a aquesta cadena: Josep Maria de Ponsich i de Sant Joan, el noble … Seguir leyendo Josep Maria de Ponsich i de Sant Joan, l’\u00faltim senyor del delme de Bellv\u00eds<\/span> ![\"\"](\"https:\/\/www.upaya.es\/wp-content\/uploads\/image.png\")
<\/a><\/figure>\n<\/div>\n\n\n