La Casa de la Torrassa \u00e9s propietat de l’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat des del 2003, quan la Generalitat li ven el domini vigent. Per\u00f2 com va arribar a ser de la Generalitat? L’\u00faltim particular, que era propietari de la casa, va ser la Carme Pinto i Valls, dona de l\u2019agent de comer\u00e7 i home de negocis Josep Porta i Sala, que va deixar en her\u00e8ncia a la seva esposa la Casa de La Torrassa, l\u2019any 1983. Carme Pinto va morir l\u2019any 1998 sense hereus ni testament, per\u00f2 amb una fortuna de 12 milions d\u2019euros. Tenia immobles a Lleida, Barcelona i l\u2019Hospitalet de Llobregat. Quan no hi ha hereus, per llei es declara hereva la Generalitat de Catalunya amb la finalitat de destinar aquesta fortuna a entitats de car\u00e0cter ben\u00e8fic i social.<\/p>\n\n\n\n
![\"\"](\"https:\/\/www.upaya.es\/wp-content\/uploads\/torrassa-1-1024x572.jpg\")
L\u2019any 2007 havia comen\u00e7at a escriure en aquest bloc sobre la casa que havia estat un lloc ple de records d\u2019infantesa per a mi, per\u00f2 l\u2019octubre del 2008 els torrassencs vam rebre la not\u00edcia que ho va capgirar tot, el descobriment que la Casa de la Torrassa era un castell medieval, el Castell de Bellv\u00eds. Des de llavors hi ha hagut altres fets importants, com la recent troballa de morter rom\u00e0 en el castell, aix\u00ed com la creaci\u00f3 del col\u00b7lectiu Defensem el Castell de Bellv\u00eds, <\/em>per la creixent conscienciaci\u00f3 dels ve\u00efns del barri enfront d\u2019un element tan destacat del seu patrimoni que s\u2019havia de protegir.<\/p>\n\n\n\n Despr\u00e9s del descobriment, vaig reconduir el meu estudi sobre la casa. Fins aquell moment pensava que un dels propietaris havia sigut el Bar\u00f3 de Mald\u00e0, q\u00fcesti\u00f3 que vaig veure despr\u00e9s que era erroni, ja que havia conf\u00f3s la nostra casa de la Torrassa amb l\u2019anomenada Torre Llampada que ara s\u00e9 que es trobava a la Marina de l\u2019Hospitalet. En el llibre \u00abEls pagesos de Proven\u00e7ana (984-1807)\u00bb de Jaume Codina apareix el top\u00f2nim de Torrassa unit d’una banda a Torre Llampada i per una altra a la Torre o Castell de Bellv\u00eds. En el cas de la Torre Llampada se li situa en diferents fonts en llocs de Prat de\u00e7\u00e0 de l\u2019aigua o Marina, es parla de La Llacuna o Les Llanes (1373, 1408 i 1434) i Bagneolis (1134). Despr\u00e9s en 1724 hi ha fonts que mostren la Torre Llampada o Torrassa sent propietat de Josep Cortada i que es troba a la Marina. Josep Cortada era senyor de la Baronia de Mald\u00e0. Per tant el Bar\u00f3 de Mald\u00e0 no podia ser un dels propietaris del Castell de Bellv\u00eds, sin\u00f3 que ho era d\u2019una masia de La Marina.<\/p>\n\n\n\n La\nprimera refer\u00e8ncia de l\u2019exist\u00e8ncia d\u2019un castell sobre el tal\u00fas\nque separa el Samont\u00e0 de la Marina, en la zona que s\u2019anomenava la\nmuntanya que es correspondria amb l\u2019actual barri de La Torrassa, \u00e9s\ndel segle X. I la segona refer\u00e8ncia data del segle XII. Des del\ncastell es dominaven tant les terres baixes, albirant el cam\u00ed reial,\ncom el pas per les terres altes. Segons el llibre de Jaume Codina,\nles primeres refer\u00e8ncies dels senyors de Bellv\u00eds a Proven\u00e7ana\ndaten del segle XII amb el Guillem (1188) i el Pere de Bellv\u00eds\n(1194), tot i que en una documentaci\u00f3 geneal\u00f2gica in\u00e8dita de la\nCasa de Bellv\u00eds, diversos papers dels anys 1774, 1727, 1730 i 1816\nque Beatriz Pedrosa, una amiga valenciana experta en genealogia, va\ntrobar per casualitat en una botiga de llibres antics, surt que el\nprimer del llinatge dels Bellv\u00eds que va ser senyor del castell era\nun Pere de Bellv\u00eds de l\u2019any 1144, primer d\u2019aquest nom utilitzant\nla numeraci\u00f3 geneal\u00f2gica\nque figura en aquesta documentaci\u00f3, en la qual es diu:<\/p>\n\n\n\n \u00abque fue se\u00f1or del castillo y Diezmo de Bellv\u00eds en la parroquia del Hospitalet cerca de Barcelona, del castillo de Tarasc\u00f3n en Tierra de Ribagorza y de la Carlania, de Aytona, y del lugar de Bellv\u00eds cerca de L\u00e9rida, qui\u00e9n fund\u00f3 el convento de Trinitarios Calzados llamado de Vinga\u00f1a, en el t\u00e9rmino de Castillo de Ser\u00f3s, principado de Catalu\u00f1a para cuya fundaci\u00f3n dio al Ministro de dicho Orden, la torre llamada de Vinga\u00f1a y diversas tierras as\u00ed en dicho lugar del Castillo de Ser\u00f3s como en el t\u00e9rmino de Aytona, todos estos bienes los recibi\u00f3 por sus grandes haza\u00f1as y servicios que hizo a lo se\u00f1ores Reyes de Arag\u00f3n.<\/em><\/p>\n\n\n\n Como sea que seg\u00fan resulta de papeles antiguos aut\u00e9nticos existentes en el archivo de la casa de B\u00e9lgida en Valencia, se reconoce que el a\u00f1o de 1144 ya viv\u00eda en Barcelona D. Pedro de Belv\u00eds, progenitor de esta casa, y que sus ascendientes vinieron con el emperador Carlo Magno y Ludovico P\u00edo su hijo, a la conquista de Catalu\u00f1a a fines del siglo de 700, y que en 801 fue conquistada la ciudad de Barcelona y arrojados de ella los Moriscos<\/em>\u00bb.<\/p>\n\n\n\n El Comte d\u2019Urgell Armengol VII visita l\u2019any 1144 al Comte Peranzules a Castella, acompanyant-li els cavallers de Catalunya Pon\u00e7 de Cabrera i Pere de Bellv\u00eds. L\u2019any 1149, el Comte de Barcelona Ramon Berenguer IV conquereix Lleida i d\u00f3na a Pere de Bellv\u00eds el lloc d\u2019Avinyana de Ser\u00f3s, a pocs quil\u00f2metres de Fraga. Un altre fet important ocorre l’any 1166 quan va participar juntament amb el Comte d’Urgell Armengol VII i altres cavallers catalans en la conquesta d’Alc\u00e1ntara, a Extremadura. El rei Fernando II de Le\u00f3n va donar la ciutat d’Alc\u00e0ntara a Armengol VII i aquest va repartir alguns llogarets entre els seus cavallers catalans. El senyoriu de Bellv\u00eds a Extremadura comprenia els llogarets de Valdeincar, les Cases, El Campillo, Millanes, Casares, La Mesa, Valdeca\u00f1as, Fresnedosal, Deleitosa i Almaraz. Actualment hi ha un castell de Belv\u00eds i la ciutat de Belv\u00eds de Monroy a Extremadura. L\u2019any 1174 Alc\u00e0ntara \u00e9s recuperada pels almohades.<\/p>\n\n\n\n A partir d’aquest moment sembla que Pere de Bellv\u00eds es movia preferentment pels territoris del Marquesat de Lleida i del Comtat d’Urgell. El poble de Bellv\u00eds a Lleida apareix en un document per primera vegada l’any 1170, sent de la Senyoria de Bellv\u00eds. En l’actualitat la ciutat compta amb dos gegants en les seves festes que representen els nobles Pere de Bellv\u00eds i Ermessenda de Montcada. En la documentaci\u00f3 geneal\u00f2gica surt que el primer Pere de Bellv\u00eds estava casat amb Hermensenda Castell\u00e0, tot i que en una altra documentaci\u00f3 surt un altre Bellv\u00eds, Bernat de Bellv\u00eds, crec que el 1.1.3.1 de l’arbre geneal\u00f2gic, casat amb una noble amb el mateix nom, i van tenir tres fills: Pere (1.1), Arnau (1.2) i Berenguer (1.3) entre els quals va repartir les seves possessions.<\/p>\n\n\n\n Referent\na l\u2019Hospitalet de Llobregat, segons explica l\u2019historiador Gaspar\nEscolano en la seva obra D\u00e9cadas, els Bellv\u00eds:<\/p>\n\n\n\n \u00abTen\u00edan\na su cargo guardar y defender todo aquel paraje de la marina, hasta\nlos Hostaletes y el r\u00edo Llobregat, y en raz\u00f3n desto estaban\nobligados todos los moradores de aquella redonda y las parroquias de\nSanta Eulalia y San Bartolom\u00e9 de Sans de pagarles las d\u00e9cimas de\nlos frutos y ganados y dem\u00e1s cosas que se criaban en ella, que por\nser en grande cuant\u00eda era una calificada hacienda, y por ser de\ndiezmos se infiere que los Belvises fueron de los que se hallaron en\nla recuperaci\u00f3n de Catalu\u00f1a, pues se hac\u00eda este g\u00e9nero de merced\na solos los conquistadores\u00bb<\/p>\n\n\n\n Segons\nla documentaci\u00f3 geneal\u00f2gica Pere de Bellv\u00eds (1.1), el m\u00e9s gran\ndels fills de Pere (1), va ser l\u2019hereu del castell:<\/p>\n\n\n\n \u00abEl\nmayor de los hijos, Se\u00f1or del Castillo y Diezmo de Bellv\u00eds en la\nparroquia del Hospitalet alias de Proven\u00e7ana junto a Barcelona\u00bb.<\/p>\n\n\n\n I\nva tenir nom\u00e9s un fill, Bernat (1.1.1). Pere (1.1) va morir l\u2019any\n1211, mentre que el seu pare Pere (1) va morir l\u2019any 1203. El Pere\nde Bellv\u00eds de l\u2019any 1194 que esmenta Jaume Codina podria ser\nqualsevol dels dos.<\/p>\n\n\n\n En\nla documentaci\u00f3 geneal\u00f2gica es diu sobre Bernat (1.1.1) de Bellv\u00eds:\n\u00abPrimer d’aquest nom (en aquesta branca) Senyor de la mateixa\nhisenda que el seu pare. L’any de 1229 va passar amb el rei Sr. Jaume\nel 1r d’Arag\u00f3 a la conquesta de Sardenya. Aquest Bernat de Bellv\u00eds\nva tenir cinc fills: Guillem (1.1.1.1), Pere, Bernat, Berenguer i\nBartomeu.\u00bb<\/p>\n\n\n\n En\nel llibre de Jaume Codina s\u2019esmenta el Bernat de Bellv\u00eds en\nProven\u00e7ana des del 1236 al 1264 com a noble valenci\u00e0 que va morir\nl\u2019any 1300 i va deixar totes les seves propietats al seu fill\nGuillem, que com era menor d\u2019edat, el pare havia escollit com a\ntutors el seu germ\u00e0, Pere de Bellv\u00eds, canonge de la Seu de\nBarcelona i Bernat Desclapers, cavaller valenci\u00e0.<\/p>\n\n\n\n En\nla documentaci\u00f3 geneal\u00f2gica del Guillem (1.1.1.1) es diu que era:<\/p>\n\n\n\n \u00abSenyor\ndel Castell i Delme de Bellv\u00eds, prop de Barcelona, va servir al rei\nen les jornades de Consuntina \u00bf? (de dif\u00edcil lectura), Sic\u00edlia i\naltres contra el Rei de Fran\u00e7a\u00bb. Va tenir dos fills i els dos\nportaven per nom Guillem. El m\u00e9s gran, Guillem (1.1.1.1.1), va ser\nSenyor de la mateixa hisenda del Castell i Delme de Bellv\u00eds. Va ser\nl’\u00faltim posse\u00efdor de la Casa i va vendre gaireb\u00e9 tota la hisenda\nque tenia.<\/p>\n\n\n\n Sabem\ntamb\u00e9 que l’any 1290 hi ha un Guillem de Bellavista (Bellv\u00eds?) que\nva ser senyor del castell d’Erampruny\u00e0 (Gav\u00e0) durant poc temps, que\nno pot ser el Guillem (1.1.1.1) perqu\u00e8 era menor d’edat a la mort\ndel seu pare (1300). Menor de catorze anys perqu\u00e8 era la majoria\nd’edat pels homes a l’Edat Mitjana. Podria ser el Guillem de Bellv\u00eds\n(1.2.1) que va ser el majordom de Jaume I (1208-1276) i del seu fill\nPere III (1240-1285)?<\/p>\n\n\n\n Segons\nGaspar Escolano, el senyoriu de la Cartoixa de Montalegre \u00e9s el\nsuccessor de Bernat (1.1.1.3), Guillem (1.1.1.3.1) de Bellv\u00eds\n(Guillem de Bellv\u00eds Castell\u00e0), que va vendre el castell i els drets\ndels delmes de la Casa de Bellv\u00eds el 1327 i va morir aquell mateix\nany rebent sepultura en X\u00e0tiva (tamb\u00e9 podria ser que en el seu\ntestament el don\u00e9s a la Cartoixa). Tot i que apareixen altres\nBellv\u00eds per La Torrassa durant el segle XIV hi ha la hip\u00f2tesi que\ndel llinatge de Bellv\u00eds a partir d\u2019aquest segle queda nom\u00e9s la\nbranca valenciana, com a baronia de B\u00e8lgida.<\/p>\n\n\n\n Beatriz\nPedrosa em va explicar que podria ser que Gaspar Escolano es\nconfongu\u00e9s de Guillem de Bellv\u00eds, concretament va confondre el\nGuillem (1.1.1.3.1), fill de Bernat (1.1.1.3), amb el Guillem\n(1.1.1.1.1), perqu\u00e8 Gaspar Escolano parla de la branca valenciana\ndels Bellv\u00eds que va comen\u00e7ar amb Bernat (1.1.1.3) i en la\ndocumentaci\u00f3 geneal\u00f2gica no surt que aquesta branca fos propiet\u00e0ria\nde cap possessi\u00f3 de Catalunya. Per una altra banda no quadra la data\ndel 1327, ja que la Cartoixa de Montalegre es va instituir m\u00e9s tard.<\/p>\n\n\n\n Vaig estar en contacte amb Xavier P\u00e9rez i G\u00f3mez, Director de l’Arxiu Comarcal del Vall\u00e8s Oriental, que \u00e9s un dels principals especialistes sobre la hist\u00f2ria de la Cartoixa de Montalegre. Xavier P\u00e9rez em va fer saber que la Cartoixa de Montalegre es va fundar l’any 1415, en un antic convent que avui es coneix com \u00abLa Conreria\u00bb que est\u00e0 situat en un tur\u00f3, pr\u00f2xim a la poblaci\u00f3 de Tiana, a la comarca del Maresme. Posteriorment va passar a la seva actual localitzaci\u00f3, uns cent metres m\u00e9s a baix del tur\u00f3.<\/p>\n\n\n\n Aquesta\nCartoixa va ser el resultat de la fusi\u00f3 de dues Cartoixes, la de\nVallparad\u00eds de Terrassa \u2013 ja que el prior de Vallparad\u00eds va\nadquirir el cenobi en 1415 \u2013 i la de Sant Pol de Mar en 1434. La\nCartoixa de Vallparad\u00eds de Terrassa es va fundar en 1344 i va\ncontinuar fins a 1413, moment en qu\u00e8 la comunitat de monjos es\ntrasllada a la cartoixa de Montalegre. Anteriorment el Castell de\nVallparadis pertanyia a Berenguer de Sanl\u00e0 i la seva esposa\nErmessendis, fam\u00edlia que va adoptar el nom de Terrassa fins a 1344,\nany que va ser cedit per Blanca de Centelles, filla de Bernat de\nCentelles i de Saurina de Terrassa, als monjos cartoixans procedents\nde la Cartoixa d’Escaladei i de la seva filial a Sant Pol de Mar. La\nCartoixa de Sant Pol de Mar va ser fundada l’any 1269.<\/p>\n\n\n\n \u00c9s\npossible que la Cartoixa de Montalegre heret\u00e9s el Castell de Bellv\u00eds\na trav\u00e9s de la Cartoixa de Sant Pol de Mar o a trav\u00e9s de la fam\u00edlia\nnoble de Terrassa, totes dues existents en el nostre any clau de la\nrecerca, \u00e9s a dir el 1327. Per\u00f2 quan vaig anar a l’Arxiu de la\nCorona d’Arag\u00f3, vaig consultar els onze pergamins amb n\u00famero 1174 a\n1184 de la carpeta 24 del Fons de la Cartoixa de Montalegre que estan\ndatats tots ells de l’any 1327 (entenc que s\u00f3n pergamins originaris\nde la Cartoixa de Sant Pol de Mar) i no vaig trobar res referent a la\nvenda del Castell de Bellv\u00eds, ni apareixia Santa Eul\u00e0lia de\nProven\u00e7ana, ni cap altre lloc de L\u2019Hospitalet de Llobregat.<\/p>\n\n\n\n Una\naltra\npossibilitat surt d\u2019un capbreu del Delme de la Casa de Bellv\u00eds de\nla Cartoixa de Montalegre que vaig consultar a\nl\u2019Arxiu\nde la Corona d\u2019Arag\u00f3\nen el qual es trobava la llista de molts pagesos de Santa Eul\u00e0lia de\nProven\u00e7ana que pagaven el delme. En el text introductori diu segons\nla transcripci\u00f3 literal:<\/p>\n\n\n\n \u00abCapbreu\ntret de la carta de compra que Monastir de Montalegre ha feta det\nTomas Balteforc \u00bf? Despuig de Barcelona de tot lo delme de pa, de\nvi, de carns de porchs, de polls, de bovins, de anyells, e altres\nqualsevol fenyes que lo dit Despuig havia e rebia tant en la\nParroquia de Santa Eulalia de Proven\u00e7ana quant en la Parroquia de\nSant Bartomeu de Sants com en altre qualsevol part lo qual delme se\nnomana bulgarmen lo delme de la Casa de Belvis.\u00bb<\/p>\n\n\n\n Sobre\naquest capbreu que no portava dataci\u00f3 em van dir a l’Arxiu que pel\ntipus de lletra podria ser del segle XV. Per tant \u00e9s possible que\nGuillem de Bellv\u00eds el vengu\u00e9s a Despuig i aquest \u00faltim\nposteriorment a la Cartoixa. Llavors, podria ser que la venda a la\nCartoixa es fes m\u00e9s tard del 1327, ja que en el llibre de Jaume\nCodina apareix un Bernat de la Casa de Bellv\u00eds entre 1340 i 1342 i\nun Guillem de la Casa de Bellv\u00eds com a propietari a Proven\u00e7ana a\npartir del 1370 fins a 1393, durant aquests anys ven les seves\npossessions\ni ja no apareix cap Bellv\u00eds m\u00e9s. Aix\u00ed que tamb\u00e9 \u00e9s possible que\nfos aquest altre Guillem de Bellv\u00eds (Guillem de Bellv\u00eds Enten\u00e7a,\nfill de Bernat de Bellv\u00eds que es va casar amb Mallada d’Enten\u00e7a)\nl’\u00faltim Senyor del Castell de Bellv\u00eds, que va fer testament en\nB\u00e8lgida l’any 1405 (o el 1409?), que en el per\u00edode entre el 1370 i\nel 1393 el vengu\u00e9s al Despuig. En una \u00e0poca amb data 28\/03\/1378 es\ndiu:<\/p>\n\n\n\n \u00abGuillem\nde Bellv\u00eds, donzell, fill i hereu universal del difunt Bernat de\nBellv\u00eds, fa entrega de la possessi\u00f3 corporal d’un camp a la vila de\nProven\u00e7ana en el lloc anomenat Barreres, a Peric\u00f3 Jord\u00e0, fill i\nprocurador del seu pare Guillem Jord\u00e0 ciutad\u00e0 de Barcelona, el qual\nhavia comprat la terra al dit Guillem de Bellv\u00eds pel preu de 12 ll.\ni 13 s.\u00bb<\/p>\n\n\n\n Cal tenir present que en el 1348 es declara la pesta negra en tota Europa i \u00e9s entre l’\u00e8poca de 1343 a 1358 quan es detecta una mortalitat a Proven\u00e7ana del 50% de la poblaci\u00f3. Pot ser que per aquest motiu els membres de la casa de Bellv\u00eds van decidir finalment traslladar-se a terres valencianes i nom\u00e9s fessin visites espor\u00e0diques per vendre les seves possessions. De fet, quan el delme passa a la Cartoixa, els pagesos fan un plet perqu\u00e8 fa temps que no hi s\u00f3n els senyors del castell i segons ells ja no hi tenen l\u2019obligaci\u00f3 de pagar, tot i que la influ\u00e8ncia dels Bellv\u00eds en els segles XIV i XV encara es fa patent perqu\u00e8 als textos es troben refer\u00e8ncies de llocs de Proven\u00e7ana d\u2019aquesta \u00e8poca que porten el top\u00f2nim de Bellv\u00eds:<\/p>\n\n\n\n L\u2019any 1375 es produeix la concessi\u00f3 reial per a edificar i construir un hospital molt m\u00e9s gran que l’Hospitalet de Proven\u00e7ana i l\u2019any 1401 es construeix finalment. Aix\u00f2 va donar origen al nom definitiu del municipi. Segons sembla, en aquesta \u00e8poca el nucli de la zona de l’actual Torrassa, igual que la zona del delta del Llobregat, va comen\u00e7ar a quedar deshabitada a causa de la pesta negra i el nucli al voltant de la Torre Blanca, anomenat La Pobla de l\u2019Hospitalet, comen\u00e7a a cr\u00e9ixer en habitants.<\/p>\n\n\n\n Jaume\nCodina menciona un escrit del 1512 del notari barcelon\u00ed Anton Benet\nJoan, en el qual s\u2019explica que per protegir-se dels atacs dels\npirates \u00abtenien gent d\u2019armes e gran guardia en la torre qui \u00e9s\nvora proensana, de manera que lo qui lev\u00f3s era senyor de aquesta\nterra suplic\u00e0 lo papa que li plagu\u00e9s dar-li los delmes qui\u2019s\nrebien en les faldes de montju\u00efc e prim\u00edcies, e en lo prat fins a\nlobragat. E axi fou atorgat segons en dits acte sta possat, e s\u00f3n\nfranchas dites terres\u00bb. La torre era el Castell de Bellv\u00eds, que\nsegons Codina encara es conserva en estat acceptable l\u2019any 1512, i\ntal com diu, ara sota el senyoriu de la cartoixa de Montalegre,\nsuccessora de Guillem de Bellv\u00eds.<\/p>\n\n\n\n El\nque \u00e9s segur que el castell i delme de Bellv\u00eds va passar a la\nCartoixa de Montalegre, perqu\u00e8 a banda del que diu Escolano, el que\nmenciona Jaume Codina i el capbreu citat, hi ha altres documents\nposteriors a l\u2019any 1327, que si porten dataci\u00f3, com per exemple:<\/p>\n\n\n\n \u00abCapibrevium decime et primicie, vulgo dictis de Bellvis, quan recipit dictus Joannes Salines, notarius publicus Barcinone, tanquam succedens suis legitimus titulis monasterio et conventui Beate Marie Montishilaris ordinis Cartussiensis\u00bb. Tamb\u00e9 tenim a l\u2019Arxiu Parroquial de Santa Eul\u00e0lia de M\u00e8rida un document de finals del segle XVII en el qual apareix la divisi\u00f3 en taulats (una mena de divisi\u00f3 en barris) de l\u2019Hospitalet de Llobregat. El document \u00e9s el \u00abAPLH, Caixa Carnisseria, Taulats, L\u00edmits parr\u00f2quia. Carpeta taulats s. XVII.\u00bb, en el qual apareix \u00ablo taulat del Collblanc y Castell de Bellv\u00eds ques del cam\u00ed real fins al cam\u00ed de dalt y de la riera blanca fins el caminet qui va a la pessa den Famades dels torrent gornal y baxa fins al cam\u00ed real entre la pessa de Joan Pineda de Pons y de Polvora\u00bb. \u00c9s a dir, l\u2019actual barri de Collblanc-La Torrassa (Collblanc-Castell de Bellv\u00eds) ja existia com a tal el segle XVII.<\/p>\n\n\n\n Altres\nrastres del castell de Bellv\u00eds, els podem trobar per exemple en el\ntreball que va publicar l\u2019any 2015 l\u2019arquitecta i historiadora de\nl\u2019art Marta Piera Gonz\u00e1lez, a partir de l\u2019estudi que va fer d\u2019un\ncapbreu de delme o d\u00e8cima del per\u00edode 1748-1758 que va localitzar a\nl\u2019Arxiu Hist\u00f2ric de Protocols de Barcelona. En aquest capbreu\ns\u2019esmenta el \u00abCastri et Domus de Bellv\u00eds\u00bb i es poden trobar\naltres propietaris d\u2019aquest castell, ja que el 1688 els senyors\nd\u2019Al\u00f2s compren el delme de la casa de Bellv\u00eds a l\u2019anterior\npropietari, Llu\u00eds Cort\u00e8s, convertint-se en els amos del castell i\ncasa de Bellv\u00eds. \n<\/p>\n\n\n\n \u00abCapibrevium decimarum et aliorum jurium dominicalium domus sive patrimonii Antiqui de Alos, racione castri et domus de Bellvis, in termino sive parrochia Sancte Eulalia de Provensana, alias del Hospitalet et in circumvicinis eiusdem\u00bb. Llu\u00eds\nCort\u00e8s, possiblement era el Llu\u00eds Cort\u00e8s i Marcer\/Mercer, notari\nreial col\u00b7legiat, ciutad\u00e0. Escriv\u00e0 de les Obres de Barcelona des\ndel 1689, que actu\u00e0 per autoritat reial com a notari p\u00fablic i com a\nescriv\u00e0 del regent de la Reial Cancelleria i del governador general\nde Catalunya.<\/p>\n\n\n\n El\nsenyor d\u2019Al\u00f2s de l\u2019any 1688 hauria de ser Josep d’Al\u00f2s i de\nFerrer (Barcelona 1653-1720), ciutad\u00e0 honrat de Barcelona,\ncatedr\u00e0tic en dret civil a la Universitat de Barcelona. Considerat\ncavaller l\u2019any 1702 i noble l\u2019any 1712. Josep d\u2019Al\u00f2s era tamb\u00e9\nel propietari del mas de Ca n\u2019Al\u00f2s des del 1703 que estava a prop\nde l\u2019esgl\u00e9sia de Santa Eulalia de Proven\u00e7ana i sabem que el\npropietari d\u2019aquest mas l\u2019any 1785 era Joan de Ponsich i Al\u00f3s. \n<\/p>\n\n\n\n \nJosep d’Al\u00f2s i de\nFerrer es va casar amb Maria Gr\u00e0cia de Rius i Falguera i van tenir\nvuit fills: Maria Anna, Manel, Miquel, Francesc, Joan, Josep Francesc\n(marqu\u00e8s de Puertonuevo), Antoni (el primer marqu\u00e8s d\u2019Al\u00f2s1<\/sup><\/a><\/sup>)\ni Gertrudis. Seguint la branca\ngeneal\u00f2gica\nfins\nal Joan de Ponsich i Al\u00f3s ens\ntrobem que el\npropietari\ndel castell del per\u00edode del capbreu, 1748-1758, no seria el marqu\u00e8s\nAntoni d’Al\u00f2s i de Rius (Moi\u00e0 1673-Barcelona 1780), sin\u00f3 el seu\ngerm\u00e0, Joan d\u2019Al\u00f2s i de Rius, casat amb Maria Francesca Fontaner\n(Maria Francesca d\u2019Al\u00f2s i de Fontaner) que van tenir sis fills:\nJoan, Francesc, Maria Ign\u00e0sia,\nMaria Ant\u00f2nia, Maria Teresa i Josep Ignasi. La pubilla Maria Ign\u00e0sia\nd\u2019Al\u00f2s i de Fontaner (Barcelona 14\/04\/1716, Barcelona 22\/12\/1775)\nva ser l\u2019hereva de Ca n\u2019Al\u00f2s i del castell, que es va casar amb\nRamon de Ponsich i Camps2<\/sup><\/a><\/sup>\ni va tenir una dotzena de fills, entre ells Joan de Ponsich i d\u2019Al\u00f3s,\nregidor\nperpetu de la ciutat Barcelona,\nque com hem vist va heretar Ca n\u2019Al\u00f2s i sembla que tamb\u00e9 el\ncastell i el delme de la casa de Bellv\u00eds.<\/p>\n\n\n\n Aix\u00ed\nque sembla que el castell de Bellv\u00eds com a tal encara era ben\npresent al segle XVIII, tot i que en altres estudis anteriors s\u2019havia\ninterpretat que a partir del segle XVII ja havia deixat de ser un\ncastell per convertir-se en una masia fortificada i que el mot\nBellv\u00eds s\u2019havia perdut.<\/p>\n\n\n\n Per tant, sabem que el primer propietari del segle XIX va ser Joan de Ponsich i d\u2019Al\u00f3s i de la resta d\u2019aquest segle per ara nom\u00e9s tinc const\u00e0ncia dels \u00faltims propietaris, ja que els germans Roman\u00ed i el Climent Mas van comprar la casa a un tal Joan Badia i es van despendre d\u2019ella l\u2019any 1902. <\/p>\n\n\n\n 1<\/a>\n\tAquest t\u00edtol nobiliari va ser atorgat l\u2019any 1736, a N\u00e0pols, per\n\tCarlos VII de Dos Sicilias, despr\u00e9s Carlos III com a rei de les\n\tEspanyes.<\/p>\n\n\n\n 2<\/a>\n\tEls Ponsich eren una fam\u00edlia noble catalana de Terrassa.<\/p>\n\n\n\n <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Organitzat per l’Espai de Cultura Collblanc-Torrassa Terrarios Albos. 28 de juny del 2019. Biblioteca d\u2019En Josep Jan\u00e8s. Carrer Dr. Mart\u00ed Juli\u00e0, 33, junt mercat de Collblanc de l\u2019Hospitalet de Llobregat. Primera part: Senyors La Casa de la Torrassa \u00e9s propietat de l’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat des del 2003, quan la Generalitat li ven el … Seguir leyendo Primera part de la confer\u00e8ncia Vestigis de la Casa de Bellv\u00eds. Pagesos i senyors a Proven\u00e7ana<\/span> ![\"\"](\"https:\/\/www.upaya.es\/images\/hospitalet.JPG\")
![\"\"](\"https:\/\/www.upaya.es\/wp-content\/uploads\/ArbreCasaDeBellvis.jpg\")
![\"\"](\"https:\/\/www.upaya.es\/wp-content\/uploads\/Monroy.png\")
![\"\"](\"https:\/\/www.upaya.es\/wp-content\/uploads\/PereDeBellv\u00eds.png\")
![\"\"](\"https:\/\/www.upaya.es\/wp-content\/uploads\/Decadas.png\")
![\"\"](\"https:\/\/www.upaya.es\/wp-content\/uploads\/GuillemDeBellv\u00eds.png\")
![\"\"](\"https:\/\/www.upaya.es\/wp-content\/uploads\/Decadas2.png\")
![\"\"](\"https:\/\/www.upaya.es\/wp-content\/uploads\/cabreo.png\")
1634, novembre, 11 \u2013 1635, juliol, 19.
fol. – 33 \u2013 \u00cdndex.
perg. – B.
AHPB, 658\/40.<\/p>\n\n\n\n
1748, juliol, 5 \u2013 1758, des., 24.
1748, juliol, 5 \u2013 1755, maig., 18.
fol. – (diversa) \u2013 Index parcial.
s.c. – B.
AHPB, 972\/55 <\/p>\n\n\n\n![\"\"](\"https:\/\/www.upaya.es\/wp-content\/uploads\/Alos.png\")
![\"\"](\"https:\/\/www.upaya.es\/wp-content\/uploads\/arbrealos-1024x724.png\")