{"id":1768,"date":"2014-12-14T16:35:09","date_gmt":"2014-12-14T14:35:09","guid":{"rendered":"http:\/\/www.upaya.es\/?p=1768"},"modified":"2014-12-14T19:33:16","modified_gmt":"2014-12-14T17:33:16","slug":"la-cacera-de-bruixes-i-bruixots-a-catalunya","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.upaya.es\/?p=1768","title":{"rendered":"La cacera de bruixes i bruixots a Catalunya"},"content":{"rendered":"

\n\t\"\"<\/a>\n<\/p>\n

\n\tLa cacera de bruixes i bruixots va ser un fenomen que es va produir a Europa entre finals del segle XV i mitjans del segle XVIII. Com diu la medievalista Regine Pernoud, no va ser fins finals de l’Edat Mitjana quan es comencen a donar els primers processos i el seu gran apogeu va ser en les èpoques de l’Humanisme, el Renaixement i la Revolució Científica. I com mostra l’historiador Agustí Alcoberro, els territoris que inicien la cacera són també les puntes de llança del capitalisme primigeni. La profesora Silvia Federici, en el seu llibre “El Caliban i la Bruixa”, explica que així com els historiadors han vist clarament que pràctiques com els tancaments  de terres van ser essencials pel progrés del capitalisme, obliden el paper que va tenir la caça de bruixes i la nova legislació que volia controlar el procés de reproducció biològica, així com crear un nou tipus de família, situant el cos de les dones sota la tutela de l’Estat per la reproducció de la força de treball i de la força militar.\n<\/p>\n

\n\t\n<\/p>\n

\n\tTot i que el corrent popular atribueix a l’Edat Mitjana les grans persecucions de bruixes, això no va succeir, començant pel fet que l’Església va mantenir les tesis de Sant Agustí fins el segle XIV, que deia que els fets que es donen al mon ocorren per voluntat divina i els maleficis tenien una feble capacitat d’actuació, si Deu els permetia era com una prova de fe. És a partir d’aquest segle quan alguns filòsofs escolàstics, com el gironí Francesc Eiximenis o el valencià sant Vicent Ferrer, comencen a contradir aquesta idea, dient que el dimoni podia actuar al mon per compte propi i que es tenia que lluitar contra això. \n<\/p>\n

\n\tA Catalunya els processos de bruixeria destaquen per la seva excepcionalitat en la península ibèrica. Mentre a Castella els processos anaven declinant, al segle XVII a Catalunya es continuaven donant uns processos, majoritàriament al mon rural, que resultaven particularment macabres. L’historiador Joan Reglà, que ha estudiat alguns d’aquest processos a Catalunya, avança que entre 1616 i 1622 es van donar almenys quatre-centes execucions, però conèixer la xifra total és una tasca quasi impossible ja que la majoria de processos van ser fets per tribunals locals. \n<\/p>\n

\n\tUna de les particularitats en l’època d’aquestes caceres era que mentre el mon urbà ja estava quasi completament controlat per una oligarquia local, en moltes comunitats rurals l’assemblea general dels veïns encara tenia la seva força i era un escull al desenvolupament del capitalisme. Els aquelarres, aplecs o reunions nocturnes de bruixots ben podien tractar-se realment de reunions clandestines d’alguns veïns per prendre decisions i defensar-se de les usurpacions del comunal i d’altres drets col·lectius. \n<\/p>\n

\n\tLa idea per portar a terme aquestes caceres va sorgir de l’elit europea, de fet la construcció intel·lectual va partir principalment de les elits universitàries, com hem avançat de la darrera escolàstica dels segles XIV-XVI, però també dels juristes i dels doctors en medicina. Al “Llibre de les dones” o Spill, escrit pel metge valencià Jaume Roig a la fi del segle XV, s'afirma que les dones tenen més tendència a la bruixeria que els homes, idea que sostenien molts intel·lectuals del seu temps. Moltes dones, que tenien prohibit anar a la universitat, eren competència directa dels doctors en medicina i eren acusades d’intrusisme, se’ls acusava de fer màgia, no medicina. El doctor en lleis Jeroni Pujades, per acord del Consell de Cent (el consell estret més influent de Catalunya), va escriure i publicar al 1609 la “Crònica universal del Principat de Catalunya”. En un dels seus capítols, Pujades descriu els suposats aplecs de bruixes en un llac del Montseny: \n<\/p>\n

\n\t"ahont còmptan haver-se vistes antiguament algunes terribles y diabòliques visions y que solían las bruxas y bruxos venir aquí a dançar y ballar, fer ses adoracions y reverèncias al dimoni, vehient los vehins visiblement los balls y danças y sentint los crits, alarits y sons de aquella confusa canalla."\n<\/p>\n

\n\tAquesta elit universitària formava part dels consells estrets dels municipis, concretament a la mà major dels consells estrets estaven els doctors en lleis i en medicina, també els grans mercaders, que buscaven dirigir els designis del comú, controlant els seus recursos naturals i la seva força de treball pel interès particular d'una minoria.\n<\/p>\n

\n\tMes enllà de les llegendes que parlen d’infanticidis, de missa negra i de reunions nocturnes en llocs apartats, hi ha una realitat que s’oculta on les classes populars estaven fent la seva guerra contra la concentració de poder en mans d’una minoria.\n<\/p>\n

\n\tImatge: El carreró de les bruixes de Cervera no es deia així al segle XIII, abans es deia carrer de Sant Bernat, de fet aquest nom és una invenció de finals de l’Edat Mitjana. La festa de l’aquelarre de Cervera, la banalització de l’interpretació d’aquest fenomen, no fa justícia a la quantitat d’homes i particularment dones de les classes populars que van sofrir a Catalunya la persecució i la tortura. Com diu l’historiador Brian P. Levack, el suposat culte al dimoni només apareixia quan s'aplicava el turment, per això és vàlid afirmar que la tortura "va crear" la bruixeria diabòlica.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

La cacera de bruixes i bruixots va ser un fenomen que es va produir a Europa entre finals del segle XV i mitjans del segle XVIII. Com diu la medievalista Regine Pernoud, no va ser fins finals de l’Edat Mitjana quan es comencen a donar els primers processos i el seu gran apogeu va ser … Seguir leyendo La cacera de bruixes i bruixots a Catalunya<\/span> →<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[26],"tags":[],"class_list":["post-1768","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-una-historia-oblidada"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.upaya.es\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/1768","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.upaya.es\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.upaya.es\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.upaya.es\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.upaya.es\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=1768"}],"version-history":[{"count":8,"href":"https:\/\/www.upaya.es\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/1768\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1778,"href":"https:\/\/www.upaya.es\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/1768\/revisions\/1778"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.upaya.es\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=1768"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.upaya.es\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=1768"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.upaya.es\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=1768"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}