{"id":1528,"date":"2014-01-11T23:17:32","date_gmt":"2014-01-11T21:17:32","guid":{"rendered":"http:\/\/www.upaya.es\/?p=1528"},"modified":"2014-01-13T22:36:56","modified_gmt":"2014-01-13T20:36:56","slug":"lautogovern-i-els-costums","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.upaya.es\/?p=1528","title":{"rendered":"L’autogovern dels pobles i els costums"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/a><\/p>\n

Un aspecte que es fa palpable quan estudies la Catalunya medieval \u00e9s la clara fragmentaci\u00f3 del poder: el poder popular, el poder senyorial (laic i eclesi\u00e0stic) i el poder reial o comtal, en contrast amb el que es dona despr\u00e9s del sorgiment dels r\u00e8gims liberals on el poder popular no \u00e9s reconegut i \u00e9s substitu\u00eft per un \u00fanic poder que diu representar al poble.<\/p>\n

<\/p>\n

Un exemple clar del que afirmo \u00e9s el c\u00e0rrec que es troba al capdavant de l’administraci\u00f3 pol\u00edtica d’un poble o vila. A la Catalunya medieval aquest poder estava fragmentat, el batlle (alcalde) era el representant del rei o senyor jurisdiccional dins d\u2019una vila o poble, no era el representant del poble com ens diuen avui tan c\u00ednicament i no tenia el suficient poder per imposar-se. Els ve\u00efns d’una vila tenien diferents \u00f2rgans de govern a la universitat (els actuals ajuntaments), el principal era l’assemblea de ve\u00efns o concejo que en el que avui s’anomena Catalunya tenia diferents noms segons el lloc: assemblea general, consell general, vesiau (Val d\u2019Aran) o com\u00fa. L’assemblea triava una s\u00e8rie de c\u00e0rrecs, normalment amb car\u00e0cter anual, que en la seva gesti\u00f3 havien de ser assessorats sempre per ella. Van rebre noms, com a jurat, conseller, c\u00f2nsol, paer o procurador.<\/p>\n

Des del segle XIII per a la defensa dels interessos de la comunitat local a les institucions supralocals, l’assemblea ve\u00efnal d’una vila reial triava els anomenats s\u00edndics que per regla general no tenien qualitat de representants, ja que estaven subjectes al mandat imperatiu, \u00e9s a dir que eren portaveus que rebien instruccions precises de l’assemblea ve\u00efnal, estant sota el seguiment de la mateixa que l’obligava a una correspond\u00e8ncia permanent i castigava la desobedi\u00e8ncia. Avui els que s’erigeixen com els nostres suposats representants van decidir que el mandat imperatiu havia de ser prohibit per la seva Constituci\u00f3 espanyola (i recolzat pel seu Estatut d’Autonomia catal\u00e0 en tant que assumeix la Constituci\u00f3) i aix\u00ed apareix en l’article 67.2. A l\u2019edat mitjana catalana els s\u00edndics de totes les viles reials formaven el bra\u00e7 popular a les Corts i consells de Catalunya, juntament amb el bra\u00e7 laic i el bra\u00e7 eclesi\u00e0stic. En les corts el rei no podia decidir res sense comptar amb els tres bra\u00e7os i el bra\u00e7 popular no era gens f\u00e0cil de doblegar.<\/p>\n

Ja en l’Alta Edat Mitjana a les viles dels comtats catalans es vivia en un sistema social caracteritzat per les llibertats de les classes populars que s’autogovernaven per assemblees locals. A partir del segle XI s’iniciar\u00e0 un per\u00edode d’inestabilitat on els nobles intentaran imposar-se als pobles per treure-li llibertats, per\u00f2 la resist\u00e8ncia d’aquests, de vegades armada*, obligar\u00e0 a la creaci\u00f3 d’un primer \u00f2rgan supralocal anomenat Assemblees de Pau i Treva on intervenen les classes populars, aquestes assemblees seran l’origen de les Corts catalanes. La primera Assemblea de Pau I Treva es dona l’any 1027 a Toluges.<\/p>\n

Aix\u00f2 que explico era un fet diferencial respecte a l’actualitat, ja que estava clar el que era poble i el que no. Cada poble era responsable del seu propi dest\u00ed, almenys m\u00e9s que avui on fins i tot podem arribar a assegurar que el poble com a tal ha desaparegut i ha donat pas a les masses, incapa\u00e7os d’autogovernar-se.<\/p>\n

Les normes de conviv\u00e8ncia del poble no seguien el dret positiu actual que \u00e9s imposat per l’Estat, sin\u00f3 que es basava en un concepte que va ser tremendament important en l’autogovern de les comunitats medievals, parlo del sistema d’usos i costums, que Edward Palmer Thompson inclo\u00efa dins del que deia la cultura plebea o consuetudin\u00e0ria. Cada poble es regia per les seves pr\u00f2pies normes que podien ser lleugerament diferents respecte als pobles lim\u00edtrofs. Joaquin Costa que va estudiar el dret consuetudinari dels pobles de la pen\u00ednsula ib\u00e8rica i que va saber entendre la seva v\u00e0lua deia al respecte, \u00abels costums no neixen de les lleis, sin\u00f3 al contrari, que les bones lleis s\u2019engendren dels bons costums.\u00bb. Avui dia, per contra, les lleis s\u00f3n imposades per modificar conductes i \u00e9s molt com\u00fa que en lloc de resoldre problemes, els empitjoren.<\/p>\n

La medievalista Regine Pernoud en el seu llibre \u00abPer acabar amb l’Edat Mitjana\u00bb tracta breument sobre el costum per\u00f2 ja es pot entendre el que representava en aquell temps:<\/p>\n

\u00abEl poder antany concentrat en un lloc prec\u00eds, expressi\u00f3 d’una voluntat determinava, ja no existeix. Nom\u00e9s regnen els poders locals; el que s’anomena el poder p\u00fablic s’ha fragmentat i disseminat en una multitud de c\u00e8l\u00b7lules que podr\u00edem qualificar d’independents si aquest terme no signifiqu\u00e9s per a nosaltres la facultat d’actuar segons el caprici individual. Ara b\u00e9 precisament, tota voluntat individual es troba limitada i determinada pel que va ser la gran for\u00e7a de l’Edat Mitjana: el costum. Mai es comprendr\u00e0 el que va ser aquesta societat si es desconeix el costum, \u00e9s a dir aquest conjunt d’usos nascuts de fets concrets i que reben el seu poder del temps que els consagra, la seva din\u00e0mica \u00e9s la de la tradici\u00f3: quelcom donat, per\u00f2 viu, no petrificat, sempre susceptible d’evoluci\u00f3 sense estar mai sotm\u00e8s a una voluntat particular…… Una vegada vaig trobar aquesta perla en un estudi d’un professor d’hist\u00f2ria: \u00bb a l’edat mitjana, les lleis es diuen costums\u00bb. No captar la difer\u00e8ncia que hi ha entre la llei, emanada d’un poder central, i per naturalesa fixa i definida, i el costum, conjunt d’usos nascuts de la terra i que evoluciona sense parar, \u00e9s no comprendre res de l’\u00e8poca… … Els usos s’introdueixen sota la pressi\u00f3 de les circumst\u00e0ncies, entre els quals alguns cauen en des\u00fas, altres s\u00f3n immediatament combatuts i altres, finalment, s\u00f3n acceptats o nom\u00e9s tolerats pel conjunt del grup i aviat adquireixen la seva for\u00e7a de costum…… El costum, l’\u00fas viscut i t\u00e0citament aprovat, regia la vida del grup hum\u00e0 i oposava les seves barreres als capricis individuals. Sens dubte, sempre hi ha hagut individus que intenten franquejar les barreres que el grup o la societat els oposen, per\u00f2 llavors es col\u00b7loquen en estat d’infracci\u00f3 i, si no hi ha un poder que pugui sancionar els infractors, aquests s\u00f3n rebutjats pel grup, el que ve a ser el mateix, sobretot en uns temps en qu\u00e8 la vida \u00e9s dif\u00edcil per al que est\u00e0 a\u00efllat.\u00bb (Regine Pernoud – \u00abPer acabar amb l’Edat Mitjana\u00bb*)<\/p>\n

*No cal oblidar que a les cases, els ve\u00efns tenien armes ja que formaven part de la mil\u00edcia popular en defensa de la seva comunitat local, aquestes mil\u00edcies van tenir noms com sagramental, host, etc. \u00c9s a dir els senyors no eren tan poderosos com ens han fet suposar avui.<\/code><\/p>\n

*R\u00e9gine Pernoud, amb segura erudici\u00f3, enorme lucidesa i fina ironia, desmunta un per un el c\u00famul de t\u00f2pics que oculten el veritable rostre de l'\u00e8poca. L'autora demostra la falsedat de les acusacions d'ignor\u00e0ncia, barb\u00e0rie, misog\u00ednia, intoler\u00e0ncia, etc. que solen llan\u00e7ar-se contra l'Edat Mitjana.(Ressenya del llibre \"Per acabar amb l'Edat Mitjana\")<\/code><\/p>\n

<\/code><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Un aspecte que es fa palpable quan estudies la Catalunya medieval \u00e9s la clara fragmentaci\u00f3 del poder: el poder popular, el poder senyorial (laic i eclesi\u00e0stic) i el poder reial o comtal, en contrast amb el que es dona despr\u00e9s del sorgiment dels r\u00e8gims liberals on el poder popular no \u00e9s reconegut i \u00e9s substitu\u00eft … Seguir leyendo L’autogovern dels pobles i els costums<\/span> →<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[26],"tags":[],"class_list":["post-1528","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-una-historia-oblidada"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.upaya.es\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/1528","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.upaya.es\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.upaya.es\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.upaya.es\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.upaya.es\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=1528"}],"version-history":[{"count":32,"href":"https:\/\/www.upaya.es\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/1528\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1567,"href":"https:\/\/www.upaya.es\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/1528\/revisions\/1567"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.upaya.es\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=1528"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.upaya.es\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=1528"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.upaya.es\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=1528"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}