{"id":1511,"date":"2013-12-15T19:05:42","date_gmt":"2013-12-15T17:05:42","guid":{"rendered":"http:\/\/www.upaya.es\/?p=1511"},"modified":"2014-01-13T22:37:18","modified_gmt":"2014-01-13T20:37:18","slug":"el-refranyer-perdut","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.upaya.es\/?p=1511","title":{"rendered":"El refranyer perdut"},"content":{"rendered":"<p style=\"text-align: center;\"><a href=\"https:\/\/www.upaya.es\/wp-content\/uploads\/rajoles.jpg\"><img decoding=\"async\" class=\"aligncenter size-full wp-image-1518\" title=\"Rajoles amb refranys catalans\" src=\"https:\/\/www.upaya.es\/wp-content\/uploads\/rajoles.jpg\" alt=\"\" width=\"400\" srcset=\"https:\/\/www.upaya.es\/wp-content\/uploads\/rajoles.jpg 746w, https:\/\/www.upaya.es\/wp-content\/uploads\/rajoles-300x214.jpg 300w\" sizes=\"(max-width: 746px) 100vw, 746px\" \/><\/a><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">Els refranys s\u00f3n sent\u00e8ncies breus de la saviesa popular en temps que la tradici\u00f3 oral era l\u2019eina per transmetre el coneixement de generaci\u00f3 a generaci\u00f3 i que en algun punt de la hist\u00f2ria van ser plasmats en un mitj\u00e0 escrit. Con\u00e8ixer-los \u00e9s una forma m\u00e9s d&#8217;intentar comprendre com pensaven els nostres avantpassats, tamb\u00e9 \u00e9s important per apreciar els conflictes que es van donar entre diferents grups socials o partidaris de diferents ideologies.<\/p>\n<p><!--more--><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">Buscant en el refranyer catal\u00e0 sobre el comunal i el com\u00fa per la meva sorpresa nom\u00e9s he trobat per ara refer\u00e8ncies negatives, pr\u00f2pies del pensament liberal i individualista. Sorpresa perqu\u00e8 una vegada conegut el conflicte que va existir pel comunal entre les comunitats rurals (el 90% de la poblaci\u00f3 al segle XIX), els estatalistes i els individualistes, esperava un refranyer m\u00e9s divers en postures. Hi ha la possibilitat que el refranyer que ha arribat per escrit fins als nostres dies sigui el que ha interessat que arrib\u00e9s, per all\u00f2 que la hist\u00f2ria l&#8217;escriuen els vencedors. Passo a transcriure a continuaci\u00f3 alguns dels refranys que he trobat:<\/p>\n<ul>\n<li>B\u00e8stia de com\u00fa, no \u00e9s de ning\u00fa.<\/li>\n<li>Al criat del com\u00fa, no li paga ning\u00fa.<\/li>\n<li>Lo que \u00e9s del com\u00fa, no \u00e9s de ning\u00fa.<\/li>\n<li>Obra de com\u00fa, obra de ning\u00fa.<\/li>\n<li>Ovelles de molts el llop se les menja.<\/li>\n<li>Qui fa el b\u00e9 al com\u00fa, no el fa a ning\u00fa.<\/li>\n<li>Qui serveix al com\u00fa, no serveix a ning\u00fa<\/li>\n<\/ul>\n<p style=\"text-align: justify;\">Tots aquests refranys donen a entendre que les obres comunals no solen ser ateses amb inter\u00e8s perqu\u00e8 ning\u00fa es considera propietari i que els b\u00e9ns del com\u00fa al no tenir un individu directament interessat en tenir cura es perden f\u00e0cilment. \u00c9s la forma de pensament liberal que va portar a les desamortitzacions i justament \u00e9s la que va deixar plasmada l&#8217;ecologista Garrett Hardin en el seu article \u00abLa trag\u00e8dia dels b\u00e9ns comunals\u00bb publicat a la revista Science el 1968. Hardin assegurava que s&#8217;est\u00e0 utilitzant el planeta com un b\u00e9 comunal i que quan els recursos no s\u00f3n de ning\u00fa es corre el perill que siguin sobreexplotats, per la qual cosa proposava, entre altres mesures, un control de la natalitat estricte i imposat pels Estats per salvar-nos del que ell considerava un holocaust ambiental.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">Aquesta argumentaci\u00f3 \u00e9s la que han donat durant anys els partidaris que fos l&#8217;Estat i el mercat els que gestionessin el bens comunals i comuns. Exigien que s&#8217;establissin drets de propietat protegits pels Estats i pol\u00edtiques racionalitzadores en l&#8217;\u00fas dels recursos.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">El que passa \u00e9s que, com es d\u00f3na amb els refranys que he mostrat abans, els cr\u00edtics estatalistes i individualistes confonen &#8211; no s\u00e9 si de manera interessada &#8211; els b\u00e9ns comunals amb els b\u00e9ns sense cap regulaci\u00f3, on l&#8217;acc\u00e9s al recurs \u00e9s lliure i mancat de una consci\u00e8ncia de conservaci\u00f3 dels mateixos. Investigadors com Elinor Nostrom i Felix Rodrigo Mora, mostren que aquelles comunitats on van existir els b\u00e9ns comunals van implementar normes per racionalitzar l&#8217;aprofitament, a m\u00e9s aquestes normes s&#8217;establien de forma democr\u00e0tica, amb la intervenci\u00f3 en assemblees de tots els usuaris del comunal i amb la intenci\u00f3 clara que la distribuci\u00f3 de l&#8217;aprofitament fos el m\u00e9s equitativa possible.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">En el que alguns anomenen Espanya aquest debat es va donar entre l&#8217;efic\u00e0cia de l&#8217;Estat i les comunitats camperoles per gestionar el comunal. Debat que, moltes vegades acompanyat per la for\u00e7a de les armes i d&#8217;altres estrat\u00e8gies per desarticular el comunal, el van acabar guanyant els primers. Els sistemes tradicionals agrosilvopastorals, considerats com un anacronisme inc\u00f2mode, van ser aniquilats i es va passar a una explotaci\u00f3 comercial dels recursos naturals garantida pels poders estatals segons els requeriments del sector militar i industrial. Els recursos del comunal es van convertir en mercaderies amb un valor de mercat que havien d&#8217;entrar dins de la planificaci\u00f3 estatal per al seu creixement econ\u00f2mic i de poder enfront d&#8217;altres estats.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">Actualment ja es donen estudis que demostren que les comunitats camperoles van gestionar els seus recursos mitjan\u00e7ant les seves pr\u00f2pies ordenances locals, manifestant una efic\u00e0cia i consci\u00e8ncia de protecci\u00f3 dels recursos per a les futures generacions, lluny de la barb\u00e0rie destructora que se&#8217;ls atribueix. En el cas de les comunitats de muntanya pirinenques del passat alguns estudis mostren que van ser individus amb un fort comprom\u00eds de compartir el futur, pel que va ser decisiu per a ells mantenir la cohesi\u00f3 com a grup. Les seves taxes de consum van ser baixes perqu\u00e8 van ser conscients que els seus fills i n\u00e9ts heretarien la terra que deixessin ells.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">Esperem que igual que tenim els refranys que recolzen els arguments de la \u00abtrag\u00e8dia dels comunals\u00bb, surtin a la llum tamb\u00e9 els que es donaven abans de la \u00abtrag\u00e8dia dels tancaments\u00bb.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><strong>Refer\u00e8ncies:<\/strong><\/p>\n<ul>\n<li><a title=\"Elinor Ostrom, premi Nobel d'Economia 2009 pel seu estudi sobre la gesti\u00f3 del comunal\" href=\"http:\/\/www.elmundo.es\/suplementos\/natura\/2009\/41\/1257807603.html\">Elinor Ostrom, premi Nobel d&#8217;Economia 2009 pel seu estudi sobre la gesti\u00f3 del comunal<\/a><\/li>\n<li><a title=\"Bienes comunales desde la perspectiva socioambiental\" href=\"http:\/\/www.contemporaneaugr.es\/files\/Ortega%20Santos,%20A_%20et%20al%20Bienes%20comunales%20desde%20la%20perspectiva%20socioambiental.pdf\">Bienes comunales desde la perspectiva socioambiental  (Manuel Gonz\u00e1lez de Molina y Antonio Ortega Santos)<\/a><\/li>\n<li>\u201cNaturaleza, Ruralidad y Civilizaci\u00f3n\u201d (F\u00e9lix Rodrigo Mora)<\/li>\n<\/ul>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Els refranys s\u00f3n sent\u00e8ncies breus de la saviesa popular en temps que la tradici\u00f3 oral era l\u2019eina per transmetre el coneixement de generaci\u00f3 a generaci\u00f3 i que en algun punt de la hist\u00f2ria van ser plasmats en un mitj\u00e0 escrit. Con\u00e8ixer-los \u00e9s una forma m\u00e9s d&#8217;intentar comprendre com pensaven els nostres avantpassats, tamb\u00e9 \u00e9s important &hellip; <a href=\"https:\/\/www.upaya.es\/?p=1511\" class=\"more-link\">Seguir leyendo <span class=\"screen-reader-text\">El refranyer perdut<\/span> <span class=\"meta-nav\">&rarr;<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[26],"tags":[],"class_list":["post-1511","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-una-historia-oblidada"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.upaya.es\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/1511","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.upaya.es\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.upaya.es\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.upaya.es\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.upaya.es\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=1511"}],"version-history":[{"count":15,"href":"https:\/\/www.upaya.es\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/1511\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1513,"href":"https:\/\/www.upaya.es\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/1511\/revisions\/1513"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.upaya.es\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=1511"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.upaya.es\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=1511"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.upaya.es\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=1511"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}