{"id":1488,"date":"2013-12-07T14:52:03","date_gmt":"2013-12-07T12:52:03","guid":{"rendered":"http:\/\/www.upaya.es\/?p=1488"},"modified":"2014-01-13T22:37:26","modified_gmt":"2014-01-13T20:37:26","slug":"1488","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.upaya.es\/?p=1488","title":{"rendered":"A toc de campana"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/a>El que queda del castell de Val\u00e8ncia d’\u00c0neu. Imatge presa el juny d’aquest any un dia molt pluj\u00f3s. Segons conversa amb el sagrist\u00e0 de l’esgl\u00e9sia de Sant Andreu de Valencia d’\u00c0neu, a l’esplanada des de la qual es va fer aquesta fotografia es reunien en assemblea tots els ve\u00efns de les Valls d’\u00c0neu, \u00e9s el que es denominava la Bassa Morta.<\/p>\n

Que hi va haver terres comunals a Catalunya des de l’Edat Mitjana \u00e9s una afirmaci\u00f3 que avui ning\u00fa en el seu sa judici podria posar en dubte. Com ja vam veure en un anterior article han arribat fins als nostres dies innombrables documents que posen de manifest els litigis en defensa del comunal entre les comunitats rurals i els senyors jurisdiccionals. S’han donat episodis no nom\u00e9s contra els senyors, tamb\u00e9 contra individus de la comunitat que es van apropiar de terres que eren comunals. \u00a0Aquesta apropiaci\u00f3 s’aconseguia normalment gr\u00e0cies al suport que aconseguien de la Intend\u00e8ncia i la Reial Audi\u00e8ncia de Barcelona mitjan\u00e7ant bans que imposaven penes a aquells que fessin \u00fas del dret immemorial d\u2019empriu que tenien els ve\u00efns sobre aquestes terres.<\/p>\n

El empriu era el dret que tenia una comunitat d’utilitzar col\u00b7lectivament uns b\u00e9ns, normalment pastures i boscos. \u00c9s una norma del dret consuetudinari catal\u00e0 documentat des de l’Alta Edat Mitjana i que figura per escrit en el Usatge 72 Stratae de 1283, per\u00f2 que existia molt abans. Aquest text disposava que \u00abStradas e vias p\u00fablicas, e ayguas corrents; fonts vivas, prats e pasturas qui son fundadas en aquesta terra, son de las potestats; no que ho hajan per alou, en ho tengan en domini, mas que tots temps SIEN A EMPRIU DE LURS POBLES, sens tot contrast e sens servici sabut.\u00bb . Aquest Usatge indicava que l’\u00fas d’aquests b\u00e9ns comunals havia de ser posat en pr\u00e0ctica segons el costum local de cada poble i que no podia estar regulat per una norma general ja que cada poble tenia les seves particularitats. La propietat privada absoluta i individual no existia a l’edat mitjana, aquesta es donava en el dret rom\u00e0 i no va retornar a ser imposada al poble fins a les revolucions burgeses. Durant l’Edat Mitjana les comunitats es regien pel seu dret consuetudinari, \u00e9s a dir pels seus usos i costums locals, i els b\u00e9ns podien ser de propietat familiar (no confondre amb propietat individual), de car\u00e0cter col\u00b7lectiu o de nua propietat, \u00e9s a dir un senyor podia ser el propietari per\u00f2 no ostentava la possessi\u00f3 que era de les comunitats pel dret d’usdefruit o empriu.<\/p>\n

Aix\u00ed com el comunal \u00e9s una realitat irrebatible en la hist\u00f2ria de Catalunya, l’estudi historiogr\u00e0fic no es pronuncia de forma tan prol\u00edfica sobre les formes de govern populars, tot i que el Usatge 72 Stratae d\u00f3na pistes sobre aix\u00f2 quan indica que la gesti\u00f3 dels comunals queda circumscrita al costum de la comunitat i no a un poder senyorial o comtal. El concepte de costum de l’Edat Mitjana cal tenir-ho en compte, ja que aix\u00ed com els Estats-Naci\u00f3 actuals adrecen a la poblaci\u00f3 a partir del seu dret positiu, en l’Edat Mitjana eren els costums, creats per les comunitats, els que determinaven el seu propi dret consuetudinari, sent comunitats m\u00e9s responsables del seu propi present i futur, en comparaci\u00f3 amb les masses de la modernitat. Una frase de Joaqu\u00edn Costa, historiador aragon\u00e8s estudi\u00f3s del dret consuetudinari, pot aclarir aquesta q\u00fcesti\u00f3, \u00abels costums no neixen de les lleis, sin\u00f3 al contrari, que les bones lleis s’engendren dels bons costums. \u00ab<\/p>\n

En l’\u00faltima trobada que vaig tenir amb F\u00e9lix Rodrigo Mora ja em va comentar que el primer era esbrinar si hi va haver comunal a Catalunya perqu\u00e8 on hi ha comunal sempre hi ha una gesti\u00f3 del mateix on interv\u00e9 tota la comunitat de ve\u00efns en assemblea. La polit\u00f2loga nord-americana Elinor Nostrom, premi nobel d’economia el 2009 pel seu estudi de la gesti\u00f3 dels comunals en moltes parts del m\u00f3n, aporta vuit condicions coincidents que es donen en la gesti\u00f3 dels b\u00e9ns comunals, entre elles indica que les normes d’\u00fas s’adapten a les circumst\u00e0ncies del lloc i que els usuaris del comunal s\u00f3n els que creen, decideixen i apliquen les normes de gesti\u00f3 d’aquests recursos, sense intervenci\u00f3 estatal.<\/p>\n

L’historiador Josep Maria Font i Rius tracta en algun dels seus llibres de forma breu l’exist\u00e8ncia de l’Assemblea General dels Ve\u00efns i les universitas com \u00a0\u201ctotalitat, la comunitat dels habitants d\u2019un lloc, hi hagi o no establert en el mateix uns \u00f2rgans o r\u00e8gim de govern \u00ab, per\u00f2 \u00e9s en el llibre\u00bb Els bens comunals i la gesti\u00f3 del territori al Pirineu Catal\u00e0 \u00ab, un dels \u00faltims llibres als quals he tingut acc\u00e9s basat en un seminari sobre b\u00e9ns comunals, on estic coneixent alguns detalls sobre aquesta organitzaci\u00f3 pol\u00edtica en relaci\u00f3 amb el comunal. El Doctor en Hist\u00f2ria Moderna Josep M. Bringu\u00e9 i Portella, que \u00e9s autor d’alguns llibres sobre el Pallars relacionats amb els b\u00e9ns comunals, va mencionar en aquest seminari que els b\u00e9ns comunals del passat medieval al Pallars es sustentaven en un model d’usos tradicionals que s’articulava en un sistema de drets i una imbricaci\u00f3 de relacions i solidaritats col\u00b7lectives molt forta. Aquest sistema es recolzava en tres pilars b\u00e0sics. Un d’aquests pilars era l’exist\u00e8ncia d’una potent organitzaci\u00f3 pol\u00edtica pr\u00f2pia, que era aut\u00f2noma i lliure del poder senyorial i en la qual intervenien tots els ve\u00efns. Aquestes institucions comunals no nom\u00e9s intervenien en la gesti\u00f3 de l’explotaci\u00f3 comunal dels boscos i pastures per garantir la igualtat d’acc\u00e9s, sin\u00f3 que controlaven l’organitzaci\u00f3 i la gesti\u00f3 d’un conjunt de mitjans de producci\u00f3 comunitaris com els molins, forns, fleques, molines, etc i serveis p\u00fablics com la taverna, la tenda, la carnisseria o serveis relacionats amb la salut i la cultura.<\/p>\n

Segons el lloc les assemblees de ve\u00efns o reuni\u00f3 de la comuna es convoc\u00e0vem a toc de campana, en altres amb el so de corn o trompeta, o b\u00e9 per via fos. El punt de reuni\u00f3 tamb\u00e9 variava, era l\u2019acostumat en cada lloc, en general al cementiri, a la sagrera o en pla\u00e7a comuna a fora del castell, i, en indrets mar\u00edtims, a la platja o a la torre o for\u00e7a. \u00a0Per exemple en el cas del Pallars, la Vall d’\u00c0neu havia tingut un govern propi, similar a l’existent a la Vall d’Aran i les altres valls pirinenques properes (Vall Ferrera, Vall de Card\u00f3s i Vall de Bo\u00ed), que tenia la seu civil a Esterri d’\u00c0neu. Era regit per \u00abel conceil general de la vall d’\u00c0neu\u00bb (Bon Consell), una instituci\u00f3 de govern col\u00b7lectiu i democr\u00e0tic, format pels ve\u00efns de les cases de les diferents parr\u00f2quies de la vall, que es reunia a la Bassa Morta de Val\u00e8ncia d’\u00c0neu. Els habitants de les Valls no havien de pagar censos sobre les terres de cultiu a cap senyor, ni estaven sotmesos a servitud sobre les pastures i boscos. Els homes de les valls gaudien del seu \u00fas sense pagar res, aix\u00ed com d’altres b\u00e9ns comunals com els molins.<\/p>\n

Aquest sistema es va anar enfonsant quan el nou Estat liberal al segle XIX va imposar un nou model de domini i explotaci\u00f3 dels antics b\u00e9ns comunals, que va separar a les institucions locals de la comunitat de ve\u00efns i que va donar com a resultat la municipalitzaci\u00f3 dels b\u00e9ns comunals i el control creixent de l’Estat sobre ells.<\/p>\n

Refer\u00e8ncies:<\/strong><\/p>\n