{"id":1422,"date":"2013-09-30T16:29:45","date_gmt":"2013-09-30T14:29:45","guid":{"rendered":"http:\/\/www.upaya.es\/?p=1422"},"modified":"2014-01-13T22:38:10","modified_gmt":"2014-01-13T20:38:10","slug":"1422","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.upaya.es\/?p=1422","title":{"rendered":"Un estudi encara pendent sobre els pobles catalans"},"content":{"rendered":"
\"Setembre:<\/a>
Setembre: un home i una dona veremant al calendari de la portada rom\u00e0nica de Ripoll<\/figcaption><\/figure>\n

El 1974 el fil\u00f2sof basc Xabier Zubiri va donar una confer\u00e8ncia sobre les tres dimensions de l’\u00e9sser hum\u00e0. La seva tesi desenvolupava que l’\u00e9sser hum\u00e0 \u00e9s individual, social i hist\u00f2ric. Les dues primeres dimensions estan clarament influenciades per la hist\u00f2ria, pel que pot dir-se que l’\u00e9sser hum\u00e0 \u00a0\u00e9s un animal hist\u00f2ric, que com afirma la medievalista R\u00e9gine Pernoud: \u00abel lloc que ocupa en el temps \u00e9s tan important per a l’\u00e9sser hum\u00e0 com el que ocupa en l’espai, i aquesta curiositat natural que tothom sent respecte els seus or\u00edgens, la seva fam\u00edlia, els seus pares, i fins i tot els seus avantpassats, \u00e9s tan leg\u00edtima, tan justificada com la del metge que interroga el seu pacient no nom\u00e9s sobre les malalties de la inf\u00e0ncia, sin\u00f3 tamb\u00e9 sobre les condicions de vida i de mort dels seus pares\u00bb.<\/p>\n

Res en el m\u00f3n viu molt temps sense arrels. Com els arbres els humans tenim una necessitat vital d’elles per a l’equilibri de la nostra \u00e0nima. Les arrels d’un poble s\u00f3n l’origen de la seva cultura, els seus valors, les seves costums, les seves tradicions, el seu art, la seva llengua, …, \u00e9s a dir dels seus trets identitaris. Quan perdem la mem\u00f2ria dels nostres referents hist\u00f2rics ens abandonem, ens desarrelem i quedem a l’albor de forces mec\u00e0niques que ens deshumanitzen. Avui en dia, una legi\u00f3 d’\u00e9ssers desarrelats sacsejats per l’economicisme m\u00e9s salvatge tenen com a finalitat a la seva vida la consecuci\u00f3 de diners i dels plaers del ventre, quedant en l’oblit les motivacions m\u00e9s elevades d’all\u00f2 que \u00e9s hum\u00e0. Aquest desequilibri que ens deshumanitza \u00e9s l’aut\u00e8ntic frac\u00e0s de la humanitat que perdura des de fa ja aproximadament dos segles on la p\u00e8rdua d’all\u00f2 que \u00e9s hum\u00e0 es fa cada vegada m\u00e9s patent, a mesura que el creixement del poder estatal es fa m\u00e9s i m\u00e9s asfixiant.<\/p>\n

La hist\u00f2ria que ha de concernir-nos personalment, com a pertanyents a les classes populars, \u00e9s la hist\u00f2ria dels pobles i dels subjectes que els constitueixen, per\u00f2 la hist\u00f2ria oficial amb prou feines parla del poble sin\u00f3 del poder de la minoria, ja que es diu que la hist\u00f2ria, que ens ensenyen a les institucions d’adoctrinament oficials, l’escriuen els vencedors, els que es mantenen al cim del poder i que mitjan\u00e7ant la propaganda intenten legitimar-se amb la intenci\u00f3 de romandre-hi. Hi ha dues constants en aquesta instrucci\u00f3 acad\u00e8mica. Una \u00e9s la devoci\u00f3 per les jerarquies, aquesta obsessi\u00f3 per ensenyar a les escoles la vida de les classes altes, dels sistemes de poder olig\u00e0rquic, oblidant-se de les classes populars com a subjecte hist\u00f2ric. L’altra \u00e9s la teoria del progr\u00e9s, que \u00e9s un concepte lineal del temps que va considerar-se com la veritable \u00abreligi\u00f3 de la civilitzaci\u00f3 occidental\u00bb i que b\u00e0sicament defensa que els aven\u00e7os de la ci\u00e8ncia i la t\u00e8cnica van tamb\u00e9 a favor del progr\u00e9s social, \u201cse sabr\u00e0 m\u00e9s sempre, per tant tot anir\u00e0 millor sempre\u201d. D’aquesta manera infonen la idea que en qualsevol temps anterior, per ser menys avan\u00e7at tecnol\u00f2gicament, existia tamb\u00e9 menys llibertat i desenvolupament hum\u00e0 que en l’actualitat, per\u00f2 els fets donen prou mostres que la hist\u00f2ria \u00e9s una successi\u00f3 d’alts i baixos, d’aven\u00e7os i retrocessos, en diferents aspectes d’all\u00f2 que \u00e9s hum\u00e0. Avui la tecnologia domina el m\u00f3n per\u00f2 els valors \u00e8tics estan en decad\u00e8ncia.<\/p>\n

Cada \u00e9sser hum\u00e0 ha de auto-construir-se tenint en compte aquestes tres dimensions que Zubiri va entreveure, con\u00e8ixer la hist\u00f2ria del lloc on hem nascut \u00e9s clau en aquesta autoconstrucci\u00f3 de l’individu i d’aquesta col\u00b7lectivitat que anomenem poble. Com a catal\u00e0 observo amb preocupaci\u00f3 aquesta deriva independentista estat\u00f2latra que pret\u00e9n la creaci\u00f3 d’un Estat- naci\u00f3, concepte estrany a la Catalunya hist\u00f2rica que ens va venir imposat pels Decrets de Nova Planta borb\u00f2nic i que despr\u00e9s es va perfeccionar mitjan\u00e7ant la revoluci\u00f3 liberal espanyola. Aquests decrets van constituir un conjunt de reformes que van establir la centralitzaci\u00f3 i la uniformitat en l’administraci\u00f3, abolint els furs i llibertats en els municipis de Catalunya i militaritzant la societat catalana creant una administraci\u00f3 en el v\u00e8rtex del qual se situava el capit\u00e0 general com a m\u00e0xima autoritat civil i militar i a la seva base els corregidors que van estar en mans de militars castellans durant tot el segle XVIII. Que l’actual Parlament de la Generalitat de Catalunya es trobi situat on va estar la fortalesa militar que es va construir despr\u00e9s de la guerra de Successi\u00f3 amb la intenci\u00f3 de reprimir els barcelonins \u00e9s molt representatiu, el parlamentarisme \u00e9s la nova forma de dictadura que els Estats-naci\u00f3 volen imposar a tot el planeta. Segons diu Takis Fotopoulos en el seu llibre \u00abCrisi multidimensional i democr\u00e0cia inclusiva\u00bb, \u00a0\u00abLa concentraci\u00f3 de poder pol\u00edtic ha estat el complement funcional de la concentraci\u00f3 de poder econ\u00f2mic. Si la din\u00e0mica de cr\u00e9ixer o morir de l’economia de mercat ha donat lloc a l’actual concentraci\u00f3 de poder econ\u00f2mic, la din\u00e0mica de la \u00abdemocr\u00e0cia\u00bb representativa ha condu\u00eft a una corresponent concentraci\u00f3 de poder pol\u00edtic. Aix\u00ed, la concentraci\u00f3 de poder pol\u00edtic en mans dels parlamentaris en la modernitat liberal ha condu\u00eft a un grau de concentraci\u00f3 encara m\u00e9s gran en mans dels governs i el lideratge dels partits \u00abde masses\u00bb en la modernitat estatista, a costa dels parlaments\u00bb.<\/p>\n

Cal deduir que si qui escriu la hist\u00f2ria oficial est\u00e0 en mans d’un poder il\u00b7leg\u00edtim, aquesta ha d’estar plena de falsificacions, de silencis i de mitges veritats perqu\u00e8, com va dir George Orwell, \u00abqui controla el passat, controla el futur i qui controla el present, controla el passat\u00bb . Aix\u00ed que la hist\u00f2ria dels pobles catalans, entesa com a manifestaci\u00f3 popular, no ha de ser tal com ens l’han explicat i si hi ha un respecte per la veritat, aquesta ha de ser cercada, en la seva dimensi\u00f3 humana, que \u00e9s finita, concreta, imperfecta, per tant sempre revisable.<\/p>\n

Aix\u00f2 que en el seu moment va poder ser una curiositat natural per a mi ara ho veig com una necessitat vital, per aquest motiu em vaig proposar fa uns pocs mesos estudiar les expressions de la vida aut\u00f2noma popular catalana i en aix\u00f2 estic des de llavors, intentant extreure aquesta manifestaci\u00f3 en alguns \u00a0fragments dels pocs llibres que en parlen i m\u00e9s endavant potser emprenent una investigaci\u00f3 per intentar desvetllar el que no es troba en els llibres. El meu projecte inicial \u00e9s plasmar en unes poques p\u00e0gines, entre vint i trenta, el que trobi despr\u00e9s d’aquest estudi i posar-ho a l’abast de tot aquell a qui li interessi, d’aqu\u00ed uns mesos.<\/p>\n

La hist\u00f2ria dels pobles catalans t\u00e9 el seu origen en aquest per\u00edode que van anomenar injustament l’Edat Mitjana. \u00a0Aquesta denominaci\u00f3 \u00e9s un exemple de com de tendenciosa \u00e9s la hist\u00f2ria oficial, que difon que durant mil anys no va passar res digne d’esment, ja que no dubta en designar-la com \u00a0l’\u00e8poca fosca, un per\u00edode, ni m\u00e9s ni menys, que de deu segles que es troba entre l’\u00e8poca cl\u00e0ssica i la moderna. L’\u00e8poca cl\u00e0ssica va finalitzar amb la caiguda de l’Imperi Rom\u00e0, una societat esclavista que va ser venerada pels reis medievals, que van somiar amb restaurar el dret rom\u00e0, amb tot el que aix\u00f2 comporta : l’esclavitud, el patriarcat i la propietat privada absoluta. A Castella hi van haver diversos intents per restablir el dret rom\u00e0. Alfons X no ho va aconseguir amb les seves Set Partides, per\u00f2 s\u00ed el seu besn\u00e9t, Alfons XI, que amb l’Ordenament d’ Alcal\u00e1 a 1348 va establir un corpus legislatiu romanista que es va imposar als furs locals mitjan\u00e7ant un ordre de prelaci\u00f3 legal que el situava com el primer d’aplicaci\u00f3, despr\u00e9s els furs i finalment les Set Partides.<\/p>\n

A continuaci\u00f3, en el segle XV, va arribar el Renaixement, un moviment cultural de redescobriment del m\u00f3n cl\u00e0ssic. El pintor Henri Matisse deia-: \u00abel Renaixement \u00a0\u00e9s la decad\u00e8ncia\u00bb. Consultant les fonts de l’\u00e8poca, textos o monuments, es posa de manifest que el que caracteritza el Renaixement \u00e9s la imitaci\u00f3 del m\u00f3n cl\u00e0ssic rebutjant fins i tot la idea de veure m\u00e9s lluny que els cl\u00e0ssics i aquesta estretor de mires va esdevenir for\u00e7a de llei durant quatre segles, es va arribar a un dogmatisme de tal grau que tot el que no segu\u00eds els c\u00e0nons grecs o llatins era rebutjat i criticat sense pietat. Tot el que venia de l’Edat Mitjana era titllat d’infantil, d’assajos inh\u00e0bils dignes d’un nen, per\u00f2 la veritat \u00e9s que els historiadors de l’art van suar tinta per trobar en l’art de l’Edat Mitjana els seus or\u00edgens i influ\u00e8ncies, esperant que els artistes medievals haguessin imitat alguna cosa.<\/p>\n

La medievalista R\u00e9gine Pernoud ens mostra que els mil anys de l’Edat Mitjana van ser un per\u00edode de creaci\u00f3 i no de c\u00f2pia, creaci\u00f3 en moltes facetes de la vida popular, comen\u00e7ant per un fet tan transcendental com la desaparici\u00f3 de l’esclavitud, que va tornar amb el Renaixement, cosa que no sol esmentar-se a les escoles. La dona a l’Edat Mitjana es trobava en peu d’ igualtat amb els homes, actuant per si mateixes sense necessitat de presentar autoritzaci\u00f3 marital per a res, mentre varis segles despr\u00e9s el Codi Civil napole\u00f2nic obligava les dones a obeir el marit – obligat tamb\u00e9 per llei a ser de nou el pater fam\u00edlies – les quals necessitaven el perm\u00eds dels seus marits per a tot acte jur\u00eddic, aix\u00ed com es va compel\u00b7lir la dona a estar confinada a la llar, tot aix\u00f2 despr\u00e9s d’aquesta Revoluci\u00f3 Francesa que ens venen com un pas endavant en la consecuci\u00f3 de llibertats per a tothom, una revoluci\u00f3 mis\u00f2gina que va guillotinar a dones com Olimpia de Gouges, el seu delicte va ser escriure la \u00abDeclaraci\u00f3 dels Drets de la Dona i la Ciutadana\u00bb, que defensava la igualtat entre ambd\u00f3s sexes.<\/p>\n

L’escriptor sori\u00e0 F\u00e9lix Rodrigo Mora, ha investigat durant d\u00e8cades la hist\u00f2ria de les viles medievals de la pen\u00ednsula ib\u00e8rica, fonamentalment de Castella i dels pobles del nord, des de Galiza a Euskal Herria. Els seus llibres \u00abLa democr\u00e0cia i el triomf de l’Estat\u00bb, \u00abNaturalesa, ruralitat i civilitzaci\u00f3\u00bb i \u00abTemps, hist\u00f2ria i sublimitat en el Rom\u00e0nic rural \u00bb expliquen des de diferents perspectives com era la vida popular en aquella \u00e8poca, eminentment rural, mostrant aspectes que denoten la solidaritat i convivencialitat ve\u00efnal que existia, com el comunal, l’ajuda m\u00fatua, el dret consuetudinari d’usos i costums, el govern assembleari del consell, la llibertat de la dona o les mesnades del consell obert per a la defensa de la comunitat. Aquestes caracter\u00edstiques denotaven una considerable autonomia respecte al poder reial i senyorial. En aquella \u00e8poca l’obedi\u00e8ncia al feble – comparat amb l’actual – Estat premodern era molt limitada i es basava en pactes. Per exemple les mil\u00edcies del consell obert segons els pactes assolits amb el poder reial havien de servir per un per\u00edode limitat de temps, existint tamb\u00e9 limitacions sobre el nombre de milicians que havien d’acudir, pel que era com\u00fa que una vegada complert el temps de servei foral es retiressin en mig d’una campanya, encara \u00a0que no fos conclosa, sent sovint recriminats pels cronistes del poder reial. Aquest tipus d’accions manifesta el poc poder que tenia l’Estat.<\/p>\n

Pel que fa a la hist\u00f2ria dels pobles catalans, davant la manca d’historiadors independents com F\u00e9lix Rodrigo Mora que hagin aprofundit en el tema i el donin a con\u00e8ixer fora de l’\u00e0mbit academicista, s’ha declarat durant molt temps que Catalunya va ser l’anomalia d’Europa, que aqu\u00ed hi va haver un individualisme agrari etern sense comunal i que no van existir manifestacions de govern popular, com el consell obert que es van donar en altres pobles de la pen\u00ednsula. La meva intenci\u00f3 \u00e9s aportar en aquest sentit i donar a con\u00e8ixer en la mesura de les meves possibilitats alguns trets d’aquesta hist\u00f2ria silenciada de l’autogovern ve\u00efnal de les vil\u00b7les catalanes i dels costums que van facilitar aix\u00f2, tamb\u00e9 per respecte als nostres avantpassats que mereixen un reconeixement. Si alg\u00fa vol participar en aquest estudi estar\u00e9 encantat, quants m\u00e9s siguem el resultat\u00a0ser\u00e0 m\u00e9s ric en matisos i m\u00e9s complert. Us podeu posar en contacte amb mi escrivint un comentari aqu\u00ed mateix i continuem aix\u00ed la marxa junts.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

El 1974 el fil\u00f2sof basc Xabier Zubiri va donar una confer\u00e8ncia sobre les tres dimensions de l’\u00e9sser hum\u00e0. La seva tesi desenvolupava que l’\u00e9sser hum\u00e0 \u00e9s individual, social i hist\u00f2ric. Les dues primeres dimensions estan clarament influenciades per la hist\u00f2ria, pel que pot dir-se que l’\u00e9sser hum\u00e0 \u00a0\u00e9s un animal hist\u00f2ric, que com afirma la … Seguir leyendo Un estudi encara pendent sobre els pobles catalans<\/span> →<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[26],"tags":[],"class_list":["post-1422","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-una-historia-oblidada"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.upaya.es\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/1422","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.upaya.es\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.upaya.es\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.upaya.es\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.upaya.es\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=1422"}],"version-history":[{"count":26,"href":"https:\/\/www.upaya.es\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/1422\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1425,"href":"https:\/\/www.upaya.es\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/1422\/revisions\/1425"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.upaya.es\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=1422"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.upaya.es\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=1422"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.upaya.es\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=1422"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}