{"id":1408,"date":"2013-08-15T21:12:26","date_gmt":"2013-08-15T19:12:26","guid":{"rendered":"http:\/\/www.upaya.es\/?p=1408"},"modified":"2014-01-13T22:38:21","modified_gmt":"2014-01-13T20:38:21","slug":"sobre-larticle-diada-2013-del-bloc-de-felix-rodrigo-mora","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.upaya.es\/?p=1408","title":{"rendered":"Sobre l\u2019article Diada 2013 del bloc de F\u00e9lix Rodrigo Mora"},"content":{"rendered":"<p>Article \u00ab<a href=\"http:\/\/esfuerzoyservicio.blogspot.com.es\/2013\/08\/diada-2013-la-revolucio-integral-es-el.html\">DIADA 2013: LA REVOLUCI\u00d3 INTEGRAL \u00c9S EL MARC NECESSARI DE L&#8217;ALLIBERAMENT NACIONAL DE CATALUNYA<\/a>\u00bb al bloc de F\u00e9lix Rodrigo Mora.<\/p>\n<p>Gr\u00e0cies per l&#8217;article F\u00e9lix, estic d&#8217;acord amb el mateix, pero m&#8217;agradaria parlar de dos punts que crec que caldria precisar.<\/p>\n<p><figure id=\"attachment_1409\" aria-describedby=\"caption-attachment-1409\" style=\"width: 365px\" class=\"wp-caption aligncenter\"><a href=\"https:\/\/www.upaya.es\/wp-content\/uploads\/nueva-planta.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"size-full wp-image-1409\" title=\"Decret de Nova Planta\" src=\"https:\/\/www.upaya.es\/wp-content\/uploads\/nueva-planta.jpg\" alt=\"Decret de Nova Planta\" width=\"365\" height=\"500\" srcset=\"https:\/\/www.upaya.es\/wp-content\/uploads\/nueva-planta.jpg 365w, https:\/\/www.upaya.es\/wp-content\/uploads\/nueva-planta-219x300.jpg 219w\" sizes=\"auto, (max-width: 365px) 100vw, 365px\" \/><\/a><figcaption id=\"caption-attachment-1409\" class=\"wp-caption-text\">Decret de Nova Planta<\/figcaption><\/figure><br \/>\n<!--more-->Trobo a faltar a la \u00abAssemblea Nacional Catalana (ANC)\u00bb que es venen com una organitzaci\u00f3 de la societat civil i que estan contribuint tamb\u00e9 en aquest proc\u00e9s de la consulta i de la independ\u00e8ncia de Catalunya com Estat, quan dius \u00abCiU i ERC han aconseguit que el poble delegui en ells les tasques de l&#8217;alliberament nacional, pel que est\u00e0 passiu i a l&#8217;expectativa, obrant com una gran comparsa que surt al carrer quant se li mana, i que creu que una simple votaci\u00f3, el fam\u00f3s refer\u00e8ndum, ser\u00e0 la soluci\u00f3.\u00bb, els que estan a favor d&#8217;aquest proc\u00e9s poden dir que est\u00e0s equivocat, que t&#8217;oblides de l&#8217;ANC que com ells es defineixen \u00e9s \u00abpopular, unit\u00e0ria, plural i democr\u00e0tica\u00bb, crec que s&#8217;hauria d&#8217;haver incl\u00f2s l\u2019ANC en l&#8217;article i desemmascarar el que realment \u00e9s, una organitzaci\u00f3 controlada pels partits nacionalistes, per exemple la seva presidenta, Carme Forcadell, va ser regidora d\u2019ERC a l\u2019Ajuntament de Sabadell. Una altra organitzaci\u00f3 \u00e9s \u00d2mnium Cultural que tamb\u00e9 promouen la independ\u00e8ncia i tenen m\u00e9s de 30.000 socis, aquesta entitat cultural tamb\u00e9 pret\u00e9n fer-nos creure que va per lliure i no t\u00e9 res a veure amb la Generalitat, una organitzaci\u00f3 que reb substancioses subvencions de la mateixa.<\/p>\n<p>D&#8217;altra banda no estic totalment d&#8217;acord amb el fragment: \u00abCal tornar al m\u00e9s propi de la tradici\u00f3 pol\u00edtica catalana, el r\u00e8gim de consell obert, el sistema d&#8217;autogovern sobir\u00e0 per assemblees que va ser essencial fins que la revoluci\u00f3 liberal espanyola, la Constituci\u00f3 espanyola de 1812 i les seves continuadores, la burgesia catalana, els partits pol\u00edtics i el franquisme el van destruir\u00bb. Les institucions municipals catalanes (universitats o comuns al Pirineu catal\u00e0) van ser suprimides en 1716 amb el Decret de Nova Planta i ja llavors no s&#8217;establien com Consell Obert (Assemblea General dels Ve\u00efns) en la major part dels municipis. El llibre que s&#8217;esmenta en aquest article, \u00abDemocracia directa municipal. Concejos y cabildos abiertos\u00bb d\u2019Enrique Ordu\u00f1a Rebollo, quan fa refer\u00e8ncia a les institucions municipals catalanes es basa en els estudis de l\u2019historiador catal\u00e0 Josep Maria Font i Rius, segons apareix en el llibre d&#8217;Ordu\u00f1a a Catalunya no va tenir acceptaci\u00f3 generalitzada el mot de concilium i en el seu lloc s&#8217;utilitzava el de universitas, utilitzada ja habitualment en 1240 com \u00abla totalitat, la comunitat dels habitants d&#8217;un lloc, hi hagi o no establert en el mateix uns \u00f2rgans o r\u00e8gim de govern\u00bb. Des de mitjans del segle XIII l&#8217;Assemblea General dels ve\u00efns va ser la base en qu\u00e8 es va desenvolupar la instituci\u00f3 municipal a Catalunya, per\u00f2 poc a poc va quedar relegada aquesta instituci\u00f3 a les aldees i zones rurals. Al segle XIV l&#8217;Assemblea General tot persistia, per\u00f2 havia perdut import\u00e0ncia i el protagonisme principal del govern dels municipis s&#8217;havia despla\u00e7at als jurats i consellers que ostentaven la representativitat i la perman\u00e8ncia, en alguns pobles l&#8217;Assemblea General va coexistir amb els consellers i els magistrats fent un paper d&#8217;assessors en ocasions excepcionals. El segle XVI va ser l&#8217;oc\u00e0s definitiu de les Assemblees de Ve\u00efns a Catalunya mitjan\u00e7ant la implantaci\u00f3 del sistema d&#8217;insaculaci\u00f3. En el Decret de Nova Planta, com he comentat, es suprimeix la universitat, es substitueix per l&#8217;ajuntament castell\u00e0 i en 1718 s&#8217;introdueix la figura del corregidor que \u00e9s nomenat a dit pel capit\u00e0 general a proposta de la Reial Audi\u00e8ncia. \u00c9s a dir en 1812 Catalunya ja havia perdut les seves formes de govern origin\u00e0ries feia un segle i tamb\u00e9 els seus b\u00e9ns comunals (emprius), que van ser usurpats en dos moments clau anteriors al segle XIX, per aix\u00f2 durant les desamortitzacions del XIX l\u2019impacta va ser m\u00ednim a Catalunya. Pel que tinc estudiat per ara, els moments clau del robatori dels comunals van ser la Guerra dels Trenta anys que a Catalunya va derivar en la Guerra dels Segadors. La pres\u00e8ncia de tropes castellanes a Catalunya durant la guerra entre Castella i Fran\u00e7a emmarcades en la Guerra dels Trenta Anys (1618 &#8211; 1648) va causar un endeutament brutal als municipis catalans degut que havien de mantenir gratu\u00eftament als soldats i els seus cavalls, aix\u00ed com els robatoris i tota mena d&#8217;abusos que van haver d&#8217;aguantar de les tropes. El deute de les universitats va ser tan alta que van haver de contractar censals (pr\u00e9stecs) i alguns municipis que no van poder fer front als pr\u00e9stecs es van veure obligats a vendre part dels seus comunals a fam\u00edlies benestants. Aix\u00f2 va derivar en la revolta de 1640 (Guerra dels Segadors) que no nom\u00e9s va ser contra els ter\u00e7os i els funcionaris reials castellans, tamb\u00e9 contra els hisendats i nobles catalans situats prop de l&#8217;administraci\u00f3. Aix\u00f2 es pot trobar per exemple al text \u201cL\u2019assalt als comunals: Tres universitats empordaneses (Segles XVII-XVIII)\u201d de M.Bosch, R.Congost i P. Guifr\u00e9.<\/p>\n<p>El segon moment va ser amb la p\u00e8rdua total del control dels municipis per part dels ve\u00efns despr\u00e9s del Decret de Nova Planta, que es va aprofitar per robar directament els emprius mitjan\u00e7ant els bans (multes) que atorgaven la Intend\u00e8ncia y la Reial Audi\u00e8ncia de Barcelona a fam\u00edlies benestants que d\u2019aquesta manera impedien l\u2019entrada a terres que anteriorment eren comunals mitjan\u00e7ant la denuncia de ban, com surt al text \u201cComunals sense historia. La Catalunya dels masos o els problemes d\u2019una historia sense comunals\u201d de Rosa Congost.<\/p>\n<p>Salutacions<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Article \u00abDIADA 2013: LA REVOLUCI\u00d3 INTEGRAL \u00c9S EL MARC NECESSARI DE L&#8217;ALLIBERAMENT NACIONAL DE CATALUNYA\u00bb al bloc de F\u00e9lix Rodrigo Mora. Gr\u00e0cies per l&#8217;article F\u00e9lix, estic d&#8217;acord amb el mateix, pero m&#8217;agradaria parlar de dos punts que crec que caldria precisar.<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[26],"tags":[],"class_list":["post-1408","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-una-historia-oblidada"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.upaya.es\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/1408","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.upaya.es\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.upaya.es\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.upaya.es\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.upaya.es\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=1408"}],"version-history":[{"count":12,"href":"https:\/\/www.upaya.es\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/1408\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1573,"href":"https:\/\/www.upaya.es\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/1408\/revisions\/1573"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.upaya.es\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=1408"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.upaya.es\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=1408"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.upaya.es\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=1408"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}