{"id":1468,"date":"2013-11-15T23:50:04","date_gmt":"2013-11-15T21:50:04","guid":{"rendered":"http:\/\/www.upaya.es\/?p=1468"},"modified":"2014-01-13T22:37:43","modified_gmt":"2014-01-13T20:37:43","slug":"la-defensa-dels-bens-comunals-a-catalunya","status":"publish","type":"post","link":"http:\/\/www.upaya.es\/?p=1468","title":{"rendered":"La defensa dels b\u00e9ns comunals a Catalunya"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/a><\/p>\n

Durant molt de temps el discurs acad\u00e8mic que ens havia arribat sobre la societat rural a Catalunya des de l’Edat Mitjana es redu\u00efa a la idea d’un individualisme agrari etern, primer en la forma dels anomenats \u00abfranc alous\u00bb, posteriorment amb la Catalunya dels masos, on no semblaven tenir cabuda els b\u00e9ns comunals. Aquesta idea sembla que va sorgir pel poc comunal que va ser desamortitzat en contrast amb les desamortitzacions m\u00e9s importants en altres territoris de la pen\u00ednsula ib\u00e8rica, donant a entendre que el comunal va ser l’excepci\u00f3 a Catalunya i que la norma va ser la propietat individual. Un altre aspecte del qual hi ha pocs estudis \u00e9s el de l’exist\u00e8ncia del govern local per assemblees ve\u00efnals a Catalunya. En aquells llocs on va existir el comunal s’han donat aquestes formes de govern, per exemple els antics consells oberts dels pobles de Castella i comunitats del nord de la pen\u00ednsula ib\u00e8rica tenien entre les seves responsabilitats l’establiment de les normes sobre els b\u00e9ns comunals que havien de respectar tots els membres de la comunitat. De fet el comunal \u00e9s conseq\u00fc\u00e8ncia de les societats on l’esperit de comunitat \u00e9s forta, on hi ha la ajuda m\u00fatua com a element sustentador del grup familiar i ve\u00efnal.<\/p>\n

L’exist\u00e8ncia del comunal de vegades es constata a trav\u00e9s de la defensa que feien les comunitats rurals, lluites que solien quedar documentades en els plets que tenien amb els usurpadors del b\u00e9 comunal. En llibres com \u00abEl carlisme i la seva base social\u00bb el comunal apareix com una de les causes dels conflictes en els quals estaven immerses les comunitats rurals durant el segle XIX. Concretament en alguns fragments d’aquest llibre s’evidencia que les classes populars no es van unir al carlisme per afinitat ideol\u00f2gica, sin\u00f3 pel fet que compartien un enemic com\u00fa, que era el liberalisme. Pel poble era un conflicte entre dues formes d’entendre la vida, m\u00e9s que un enfrontament d’ideologies pol\u00edtiques particulars. Les classes populars catalanes es van rebel\u00b7lar b\u00e0sicament contra els \u201cquintos\u201d, el nou r\u00e8gim fiscal i les desamortitzacions. Probablement la inestabilitat que va produir aquesta resist\u00e8ncia va fer que la compra de terres comunals no fos tan atractiva i la desamortitzaci\u00f3 no afect\u00e9s tant al comunal a Catalunya, com va passar a Navarra, on el carlisme va tenir molta for\u00e7a i \u00e9s la comunitat que actualment mant\u00e9 m\u00e9s comunal que la resta.<\/p>\n

No obstant aix\u00f2, el comunal que no va passar a mans privades, no va tenir un dest\u00ed millor, va ser convertit en propietat estatal, que no p\u00fablica. El Cat\u00e0leg de Forests d’Utilitat P\u00fablica (CUP) pot ser clau per entendre aix\u00f2, at\u00e8s que aquest cat\u00e0leg, hereu del cat\u00e0leg de 1901, reflecteix les muntanyes i altres terrenys forestals que van ser exceptuats de la desamortitzaci\u00f3 per raons d’Utilitat P\u00fablica. Per exemple van ser exceptuats de la desamortitzaci\u00f3 dels que eren d’aprofitament com\u00fa i que haguessin estat durant els \u00faltims 20 anys ininterrompudament, sense haver pagat el 20% a qu\u00e8 estaven obligats els propis. Aquesta excepci\u00f3 tenia trampa, at\u00e8s que durant el proc\u00e9s desamortitzador es van redefinir els conceptes \u00abb\u00e9ns de propis\u00bb i \u00abb\u00e9ns comunals\u00bb sobre la base d’uns criteris nous. A l’antic r\u00e8gim no existia contraposici\u00f3 entre ambd\u00f3s tipus de b\u00e9ns, ja que els propis es consideraven dins de la categoria dels comunals i era molt normal que un mateix terreny o muntanya durant un temps fora d’aprofitament com\u00fa i durant un altre per\u00edode fos propi, segons les necessitats de la comunitat. Aix\u00f2 va fer que molts comunals entressin en subhasta per haver estat propis en algun interval de temps dins d’aquest per\u00edode de 20 anys i la resta del comunal que va entrar en l’excepci\u00f3 va passar a ser propietat de l’Estat, com a part del Cat\u00e0leg de Forest d’ Utilitat P\u00fablica. Avui a Catalunya el 43% de la superf\u00edcie forestal \u00e9s d’utilitat p\u00fablica (estatal), \u00e9s probable que la majoria fora comunal.<\/p>\n

D’altra banda, a Catalunya la privatitzaci\u00f3 del comunal no es va iniciar al segle XIX, es van donar molts casos durant l’Antic R\u00e8gim que van ser font de conflictes, algunes van quedar en intents i altres van fructificar. Casos concrets s\u00f3n per exemple els conflictes a Lleida al segle XVIII entre la Confraria de Llauradors i l’oligarquia municipal pel control de les terres comunals. Copio alguns fragments, extrets dels llibres \u00abEl carlisme i la seva base social\u00bb i el text \u00abPropietat, acc\u00e9s a la terra i distribuci\u00f3 dels ingressos a la Lleida del segle XVIII\u00bb. Cal entendre aix\u00f2 dins del context posterior a l’establiment del Decret de Nova Planta de Felip V que va abolir les Universitats (la instituci\u00f3 municipal a Catalunya, res a veure amb el concepte actual) i en el seu lloc va imposar els ajuntaments castellans i com a resultat una nova oligarquia municipal.<\/p>\n

Primer succ\u00e9s:<\/strong><\/p>\n

\u00abLa societat rural popular catalana no havia conegut la il\u00b7lustraci\u00f3 divuitesca, les poques experi\u00e8ncies que es van con\u00e8ixer d’aquest tipus, com l’assaig de crear una Acad\u00e8mia d’Agricultura, patrocinada pel Bar\u00f3 de Maials, amagaven el desig de quedar-se amb les terres comunals, fet que mostra una contraposici\u00f3 entre unes induccions ideol\u00f2giques externes i marginals a Lleida i els llenguatges pol\u00edtics reals de la poblaci\u00f3 que es canalitzaven a trav\u00e9s de la Confraria de Llauradors.\u00bb<\/p>\n

\u00abL’Acad\u00e8mia d’Agricultura de Lleida vol que es concedeixin extensions importants de secans comunals al seu vicepresident el bar\u00f3 de Maials, per fer experi\u00e8ncies agr\u00edcoles. Vegeu la petici\u00f3 enviada al rei per l’Acad\u00e8mia en 1764 (Arxiu de la Corona d’Arag\u00f3 ( ACA ), Reial Audi\u00e8ncia, R. 559, folis 226 i ss.). E. Lluch explica que l’Acad\u00e8mia d’Agricultura \u00e9s m\u00e9s aviat un pretext per obtenir terres, ja que quan mor el bar\u00f3, pocs anys despr\u00e9s de l\u2019intent d’aconseguir terres comunals, desapareix l’Acad\u00e8mia E. LLUCH, El pensament econ\u00f2mic a Catalunya, pg. 160 i ss.).\u00bb<\/p>\n

Segon succ\u00e9s:<\/strong><\/p>\n

\u00abEls secans comunals s\u00f3n objecte de la lluita m\u00e9s important per a l’acc\u00e9s a la terra en propietat. Un important contenci\u00f3s t\u00e9 lloc entre l’Ajuntament i el poble de Lleida, representat aquest \u00faltim per la Confraria de Llauradors. Dos s\u00f3n les tesis en pugna: l’Ajuntament es considera propietari de les terres comunals i amb dret per establir colons en aquestes terres, mentre que la Confraria afirma que les terres s\u00f3n de tots els ve\u00efns, i aquests poden beneficiar-se’n. L’Ajuntament, segons la Confraria, no pot establir-se en aquestes terres, ja que no t\u00e9 cap dret sobre elles.<\/p>\n

Un Reial Acte del Suprem Consell, de 20 de juliol de 1758, d\u00f3na la ra\u00f3 a la Confraria : afirma que les terres comunals s\u00f3n d’aprofitament com\u00fa i obliga els colons establerts per l’Ajuntament a deixar les terres. Permet a l’Ajuntament la concessi\u00f3 d’un m\u00e0xim de 12 jornals a tots els ve\u00efns que tinguin bestiar propi de cultiu. Aquestes emfiteusi es van realitzar fins a l’any 1772. El 27 maig 1772 el Consell de Castella d\u00f3na suport legal a la \u00abConc\u00f2rdia de general pacificaci\u00f3\u00bb, realitzada entre l’Ajuntament, el poble de Lleida i la Confraria. En aquesta s’estableix que, \u00abreservado el pasto necesario para las adulas del ganado de labor, se concedieran todos los sotos y secanos, en que todos ten\u00edan derecho por ser de com\u00fan aprovechamiento para que se arrendasen, destinando su producto para el pago de varias deudas contra\u00eddas por algunos particulares cuyo importe se hab\u00eda invertido en utilidad de la causa p\u00fablica … \u00bb<\/p>\n

Semblava que la q\u00fcesti\u00f3 dels b\u00e9ns comunals estava ja ben delimitada. Per\u00f2 en 1789, i amb l’autoritzaci\u00f3 del Consell de Castella, es tornen a fer establiments de colons per part de l’Ajuntament. La protesta de la Confraria \u00e9s contundent. Fins i tot la Confraria conven\u00e7 Pere Niub\u00f2, diputat del com\u00fa i comissionat per l’Ajuntament en les Juntes de Capbrevaci\u00f3 i atorgament de \u00abCartes Prec\u00e0ries\u00bb o nous establiments a \u00abtots els posse\u00efdors aix\u00ed als leg\u00edtims, com als intrusos \u00bb<\/p>\n

Niub\u00f3 argumenta que l’Ajuntament no t\u00e9 el dret per establir-se en aquestes terres comunals i demana que s’informi correctament al Consell de Castella, ja que si ha donat l’autoritzaci\u00f3 \u00e9s perqu\u00e8 no ha estat ben informat de la legislaci\u00f3 vigent.\u00bb<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Durant molt de temps el discurs acad\u00e8mic que ens havia arribat sobre la societat rural a Catalunya des de l’Edat Mitjana es redu\u00efa a la idea d’un individualisme agrari etern, primer en la forma dels anomenats \u00abfranc alous\u00bb, posteriorment amb la Catalunya dels masos, on no semblaven tenir cabuda els b\u00e9ns comunals. Aquesta idea sembla … Seguir leyendo La defensa dels b\u00e9ns comunals a Catalunya<\/span> →<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[26],"tags":[],"_links":{"self":[{"href":"http:\/\/www.upaya.es\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/1468"}],"collection":[{"href":"http:\/\/www.upaya.es\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"http:\/\/www.upaya.es\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/www.upaya.es\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/www.upaya.es\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=1468"}],"version-history":[{"count":18,"href":"http:\/\/www.upaya.es\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/1468\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1570,"href":"http:\/\/www.upaya.es\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/1468\/revisions\/1570"}],"wp:attachment":[{"href":"http:\/\/www.upaya.es\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=1468"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"http:\/\/www.upaya.es\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=1468"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"http:\/\/www.upaya.es\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=1468"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}