Genocidi de Crimea perpetrat per l'exèrcit soviètic contra les classes populars (1919)

– Genocidi de Crimea perpetrat per l'exèrcit soviètic contra les classes populars (1919) –

L'assumpte de Crimea demostra una vegada més que per sobre de referèndums d'autodeterminació i independència, en última instància es troba el militarisme i és igual el bàndol del què parlem, l'essència de qualsevol Estat-nació és militar, de fet amb l'Estat modern es creen els exèrcits permanents. Creure que avui en dia els exèrcits estan només per omplir les casernes i que no intervenen en allò decisiu del poder és, com a mínim, anar una mica despistat.

Per a aquells nostàlgics de l'Estat soviètic que semblen voler recordar només una part de la història, indicant que Crimea ja va pertànyer a Rússia, que va ser regalada a aquesta per Ucraïna i que si la majoria dels ciutadans del territori de Crimea decideixen unir-se a Rússia ja els sembla bé, vull explicar l'altra part de la història que no acostuma a aparèixer als mitjans de comunicació. Rússia va cedir l'óblast de Crimea a Ucraïna el 1954, però abans, durant la revolució russa els tàrtars de Crimea havien proclamat la seva independència de l'imperi rus. Durant la segona guerra mundial els soviètics es van annexionar Crimea el 1944 i van castigar els tàrtars amb deportacions a Àsia central per ocupar després el territori amb colons russos que es van convertir en majoria (com ha fet Xina amb el Tibet, així qualsevol guanya un referèndum en el futur). La repressió dels soviètics contra les classes populars de Crimea no només es va donar durant la segona guerra mundial, el 1919-1920 els bolxevics van cometre un dels més grans genocidis assassinant més de 50.000 persones de les classes populars. Els tàrtars no van tenir l'autorització de retornar a Crimea fins l'arribada de la perestroika i avui en dia no superen el 15% de la població de Crimea. Fa poques hores la població tàrtara de Crimea acaba d'anunciar la seva decisió de voler separar-se de Rússia. Està per veure si ho aconseguiran, dubto molt que algun altre Estat enviï un exèrcit perquè puguin fer un altre referèndum i proclamar la seva independència. Si per fer un referèndum és necessari un exèrcit ja em diran quina democràcia existeix entre els països amb sistema parlamentarista!

Que qüestioni l'annexió de Crimea a la Federació Russa ja qui ho pot interpretar com un posicionament a l'altra bàndol de la Guerra Freda, però a mi em sembla igual de malament quin Estat es quedi un territori, no em posicionaré ni per l'Estat rus, ni pels Estats europeus, ni per l'estatunidenc, ni per l'ucraïnès, perquè per a mi l'Estat en totes les èpoques representa una organització creada per una minoria per controlar una majoria, protegida pel monopoli de la coerció i la violència, per molt que intentin avui en dia disfressar-lo de democràcia. Per a l'Estat la colonització i annexió de territoris és sinònim d'espoliació de recursos i explotació dels seus habitants, per al benefici d'una minoria.

No ens enganyem, que un referèndum d'autodeterminació i/o independència es faci o no es faci depèn del consentiment o no d'un Estat o de varis, no de la lliure decisió d'un poble. Si es tira endavant l'annexió de Crimea a la Federació Russa no és pel referèndum, sinó per la mobilització de tropes russes a Crimea que van permetre que es portés a terme aquest referèndum davant la pressió d'altres Estats que es van posicionar en contra i posteriorment van fer el que ja tenien pensat fer des d'un primer moment, ja que coneixien per anticipat el resultat del referèndum per la majoria d'estatòlatres russos que viuen allà, descendents dels colons que van començar a arribar el 1944.

De la mateixa manera, si no es tira endavant la creació d'un futur Estat català serà perquè en última instància ho impedeixi l'exèrcit espanyol, tal com s'indica a l'article 8 de la Constitució espanyola. I si hipotèticament es dugués a terme un referèndum seria perquè així també ho permeti l'Estat espanyol (o un Estat més poderós), igual que en els casos escocès i quebequès (que ja sabien que sortiria el NO), no perquè així ho decideixi el poble català. Dit sigui de pas, jo no participaré en un referèndum que té com a primera pregunta si vull un Estat català.

Avui en dia sembla que tots els assumptes hagin de formar part de la raó d'Estat, inclús la celebració de referèndums ha d'estar tacada pel militarisme i sembla que això no tingui importància, demostrant una desconfiança total per part dels estatòlatres a que les classes populars puguin autoorganitzar-se. Una màxima del feixisme diu “Tot a l'Estat, res contra l'Estat, res fora de l'Estat” (Mussolini). Si demanem que l'Estat ho resolgui tot, demostrem no estar molt lluny ideològicament de feixistes com Mussolini, per aquest motiu gent com Pedro García Olivo anomena les nostres societats “democràtiques” actuals, demofeixistes.

(Traducció de Joan Pedragosa)

Una Respuesta a “De demofeixismes i referèndums”
  1. […] De demofeixismes i referèndums […]

Deja una Respuesta